Bon Any Nou

No n'hi ha per menys ....hem entrat al 2012  ¡

Gracies als 


que ens llegiu 


habitualment


 i opineu..de paraula 


o per escrit   ¡












I ja sabeu que sereu molt benvinguts com a "SEGUIDORS" 
doncs amb aquest gest reconeixeu públicament i sense cap compromís de la vostra part, la validesa i l'interès que us mereix el nostre Bloc. Es tant fàcil, com clicar aquí al costat i fer-se "còmplice" de les nostres tasques    

El Pessebre patrimonial dels Bagué

50 Anys de pessebrisme  familiar i  païssatge nostàlgic de la font dels Frares 

No és cap secret dir que la família Bagué Cambra de Vic, fa pessebres any rera any de manera pública i amb il.lusió renovellada, al barri de santa Anna de Vic on tenen la seva llar.

No és cap secret dir que casa seva és oberta a tots els vigatans, planaosonencs i catalans que vulguin passar a contemplar l'obra il.lusionada de les seves mans.

No és cap secret dir que si l'any passat celebraven, al costat del naixement del nen Jesús, l'arribada de la Quar, la petita de la família; enguany posen l'establia al costat d'un bé patrimonial vigatà que l'Albert i la M.Dolors (dos dels germans Bagué Cambra) els fa molta il.lusió recuperar:  la font dels Frares, al terme de Sta. Eugènia de Berga.

No és cap secret dir que la M. Dolors Bagué, mare de la Quar  i l'Albert, un excel.lent  fotògraf i vocacionat càmera de T.V. formen  part activa de les inquietuds del GDP.


Es per tots aquests "secrets" a veus que avui el Grup de Defensa del Patrimoni, els felicita per aquests 50 anys de fidelitat familiar en  la dedicació al pessebre, que més enllà d'un costum religiós i testimonial entronca amb una vessant artesanal i artística de cura i observació del païssatge i amb l'arquitectura tradicional i monumental del nostre país. La prova d'això la tenim en  l'absoluta fidelitat conservacionista i defensora del patrimoni dels nostres benvolguts companys, els germans Albert i M.Dolors Bagué, a qui dediquem, juntament amb els seus pares, aquesta plana nadalenca d'avui. Moltes felicitats ¡

Miquel Cañellas (secretari-coordinador del GDP)

Trofeu lliurat per l'Associació de Veïns del
barri de Santa Anna en reconeixement  a la
tasca de difusió de la tradició pessebrista

Cartell anunciador dels  50è. aniversari
de l'Exposició familiar de Pessebres 

La família Bagué Cambra poc abans d'inaugurar el seu Pessebre commemoratiu

foto: de Jordi Puig  (el 9 Nou, 23 -12-2011)

http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/21738/familia_bague_cambra_vic_50_anys_que_mostra

Diorama principal de l'exposició dels 50 Anys de Pessebres on es pot  

contemplar el paratge  rehabilitat de la Font dels Frares

PAU .... i treva

EL NOSTRE DESIG D'AVUI ES FELICITAR-VOS ..

Dies de Nadal, cap d'Any i Reis; dies per desitjar Pau i per fer una "treva". Treva d'una lluita incruent, de bon rotllo, com diem avui; contra la desídia, maltracte i abandonament del nostre patrimoni històric i monumental. 


Quan des del Grup de Defensa del Patrimoni  denunciem o ens fem ressò de llasts inacabables que no tenen data d'inici, mancances, actuacions indegudes o "malifetes" urbanístiques, arquitectòniques o monumentals, ho fem, almenys aquesta és la intenció del grup i així ho expresen els nostres Estatuts, amb bones maneres:  donant pautes, justificant els motius i fent pedagogia del sentiment i l'estima per allò que creiem que val la pena mantenir, conservar o rehabilitar. Hi ho fem sempre amb una  actitud noble i oberts a esdevenir interlocutors, si cal, davant l'administració municipal i davant dels responsables directes de mantenir i tenir cura del nostre patrimoni. 


Fent un breu mutis en la nostra tasca perseverant en favor de la conservació dels elements patrimonials que ens remeten al nostre passat recent i remot; des de l'optica cívica, cultural i  patrimonial, us desitgem ben sincerament al llarg d'aquests dies de "treva patrimonial".....


un  BON ANY i UN BON NADAL  ¡¡¡  


GDP  (Vic-Osona)

Mercat Medieval amb dèficit monumental

Pont romànic: mostra de desperfectes i oblits

Vic parteix un déficit de manteniment i rehabilitació dels seus conjunts arquitectònics

Emmig d’un medieval vigatà ple de gent a vessar, dol el veure encara un any més la deixadesa amb que es manté el conjunt arquitectònic del pont romànic de Queralt (segle XIè.) i concretament la “falla” d’una de les seves pilastres mancada d’un bon grapat de carreus que fan perillar  tot el conjunt. La imprescindible restauració haurà d’esperar el proper Mercat Medieval  ?  La “fira de mostres” fotogràfiques que adjuntem, és prou  eloqüent ja que ens mostra la gravetat de la situació.    


9-12-2011 GDP (Vic-Osona)

Consulta altres elements del patrimoni vigatà reivindicats pel Grup de Defensa del Patrimoni.
https://picasaweb.google.com/gdpvic/PatrimoniVigataEnBlancINegre20072011#5604394694996810882

*cliqueu damunt de les imatges per augmentar el seu tamany 

Ponts històrics de Vic: monuments desassistits

EL GDP RECLAMA ATENCIÓ I ACTUACIONS IMMEDIATES

Amb aquesta nota, el GDP amplifica i denuncia el que s'ha convertit amb el pas del temps en una situació lamentable de deixadesa en relació el nostre patrimoni monumental. Es tracta de dos ponts històrics d'entrada a la ciutat: el pont romànic de Queralt i el pont gòtic del Remei. Aquest darrer,el del Remei, recentment "lesionat" per l'actuació insensible d'una ma que li arrencà un dels carreus del contrafort. Una actuació incívica facilitada per la manca  d'una intervenció urgent, que relligui amb un material de cohesió aquests esperons i d'altres elements del pont. És per això que urgeix una actuació que aturi l'estat general de degradació d'aquest monument històric. (VIC,24-Nov.2011) 

El pont gòtic del Remei


Malgrat ser un dels monuments importants del patrimoni civil i arquitectònic de la ciutat de Vic, el pont gòtic del Remei , construït per ordre de Jaume I i finalitzat a principis del segle XIV, deixa molt que desitjar si ens referim al seu manteniment actual. Els dos contraforts del cantó meridional, escapçats l'any 1911 a fi efecte de facilitar el pas a la nova carretera de Sentfores, fa temps que denoten abandó  i enrunament. Si en alguna ocasió, aquests contraforts fallits ja han estat objecte de desassistiment i arrencada voluntària de petits fragments, que han anat a parar al riu, ara mateix la situació s'ha fet més greu per la pèrdua des de principis del mes d'octubre, d'un voluminós carreu que jau a la llera sense que  res ni ningú en faci cas ni es disposi un pla per a la seva reposició que hauria d'anar acompanyada per una regeneració i rehabilitació general d'ambdós contraforts.  El temps d'espera, des que alguna ma gens innocent precipités la peça mineral al riu, és  més que suficient per a posar-hi una sol.lució definitiva que tingui en compte l'estat general del monument. 

Les dues imatges corresponen al mateix esperó del pont mirat des dels dos cantons 

A l'esquerra el buit d'on s'ha extret el carreu estimbat. Ala dreta l'estat general del contrafort.

(cliqueu damunt la Foto per augmentar )

     A l'esquerra el carreu caigut a l'espera que una mà destra l'emplaçi al  seu lloc original

     A la imatge de la dreta ens podem imaginar el camí de baixada del voluminós carreu. 

     (cliqueu damunt la Foto per a augmentar-la)

                                  

El pont romànic de Queralt

És el primer i el més antic del ponts de Vic. Construït al segle XI, ben segur sobre una antiga passera anterior o calçat damunt les  pilastres d'un pont romà, s'adreçava a l'entrada principal de la ciutat provinent de Barcelona per l'antiga via romana. Element constructiu integrat a la "strata francisca"  o camí de França fins a finals del segle XIII, quan prengué rellevància la nova entrada a la ciutat per sol ponent, degut a les disposicions de Jaume I i la construcció posterior, del pont gòtic del Remei. 

El Grup de Defensa del Patrimoni lamenta haver de pronunciar-se novament sobre l'estat d'un pont, el més antic, patrimonialment el més valuós, quan la mateixa imatge que reproduïm en aquesta secció ja va ser una de les peces de la mostra de l'exposició inaugural del grup el mes de juny de 2008 i ha estat motiu de diverses reivindicacions per part del GDP al llarg d'aquests tres anys.  

La situació general d'aquest monument  històric deixa força que desitjar i molt particularment la situació d'abandó i perill que presenta un dels pilars del cantó de muralla, al qual li falten un bon grapat de carreus al mateix nivell on la pilastra s'endinsa en l'aigua.. Cal urgentment una actuació que asseguri la base i dignifiqui el monument. És el mínim que es pot esperar en el context d'una ciutat que es ven per la seva història, la seva cultura i per l'estima dels seus monuments. Ens ho creiem ? 

Imatges reivindicatives del patrimoni, presentades a l'exposició del GDP -  juny de 2008

https://picasaweb.google.com/gdpvic/PatrimoniVigataEnBlancINegre20072011

Visita guiada pel barri del Sucre de Vic

El diumenge dia 13 de novembre, Miquel Cañellas, secretari i coordinador del GDP, va ser l'encarregat de conduir,a petició dels mebres de l'Associació de Veïns del Barri del Sucre i l'àrea de participació ciutadana de l'Ajuntament, una visita guiada per aquest barri de ponent de la ciutat. Aquest barri, avui extèns i populós que termeneja amb el traçat del ferrocarril, el riu Meder, l'antic mas del Nadal i la capella de Sant Sixt al cantó de ponent, s'havia considerat fins fa ben poc, un extrarradi de la ciutat destinat bàsicament a indústria i serveis, des que s'instal.là (any 1893) la Sucrera de Vic, precisament per la proximitat de les vies i més endavant (anys 50) pel traçat de l'antiga N-152.

La visita que va comptar amb un grup nodrit d'assistents, es va il.lustrar "in situ" amb fotografies d'època, per tal de veure com era el païssatge i els llocs per on transcorria la caminada, en temps més reculats.  El grup de caminants va poder visitar i conèixer llocs tan emblemàtics i vestigis de la zona com són: la torre dels Frares, el Campus de Miramarges, Estació del ferrocarril i vivendes dels primers ferroviaris, la  Sucrera i passera del Sucre, els refugis antiaeris de l'Estació, antics conreus de l'Horta Nova, viaducte de l'antiga carretera N-152, el  llegat perdut de l'antiga llangonisseria Riera i finalment, a les envistes del  Mas Nadal, avui ocupat per les instal.lacions del Club Patí Vic, el grup va  cloure la visita davant l'esglesiola romànica de Sant Sixt.  Una bonica estructua, original del segle XI, tot i que amb modificacions sofertes a partirs del segle disset, molt ben conservada i mantinguda pels seus priopietaris, que van possibilitar al grup l'accés al seu interior.

La visita guiada, va servir, a banda del reconeixement del propi espai i territori, per prendre consciència del llegat d'edificacions emblemàtiques que cal preservar i mimar: Torre dels Frares i la Sucrera, passera del Sucre i d'altres que caldria recuperar com els refugis antiaeris del barri de l'estació encara pendents d'un pla de recuperació. Finalment, en el repàs d'elements patrimonials de la zona, Miquel Cañellas es va referir a les pèrdues lamentables ocorregudes els darrers anys:  es tracta del pont de ferro del ferrocarril, desaparegut l'any 2003 i  de l'enderroc de la magnífica llangonisseria de can Riera, a la carretera de Prats, desapareguda l'any 1980. Dues "joies" inexorablement perdudes físicament per al llegat del barri del Sucre i de la ciutat.

ELS ELEMENTS PERDUTS... I ELS OBLIDATS

...nota de l'ajuntament de Vic al seu Bloc. ajvic.cat

PASSEJADA HISTORICA PEL BARRI DEL SUCRE

L'AAVV del Sucre inicia aquesta tardor un seguit de passejades lúdiques amb l'objectiu de conèixer el patrimoni històric i natura del barri i fomentar la interrelació entre el veïnat. Les caminades compten amb el suport de l'Àrea de participació de l'Ajuntament de Vic a través de la dinamització comunitària que es porta a terme en el barri. Les passejades pel barri començaran el diumenge 13 de novembre i s'aniran repetint cada primer diumenge del mes. Acompanyats per en Miquel Canyelles, els veïns i les veïnes tindran l'oportunitat de reviure la història del Sucre, conèixer el creixement urbanístic que ha viscut el barri al llarg dels segles i descobrir-ne els edificis més significatius

UN PASSATGE DECRÈPIT - FOTO DENÚNCIA

UN PASSATGE DECRÈPIT QUE MEREIX UNA MAJOR ATENCIÓ

L’únic pas sota porxo entre habitatges que resta visible a la ciutat de Vic

El passatge no es obra de catàleg ni es troba a l’interior del nucli antic de Vic, forma part indestriable d'un dels vells carrers d'accés a la ciutat. Es tracta d'un pas sota porxo que transcorria lliurement des de l’antic convent dels Trinitaris (segle XVII) fins a les hortes del Molí d’en Prat. En l’actualitat, des del carrer de Sant Pere fins al Parc d’en Balmes, tot creuant la placeta interior de Santa Cecília, al costat del cafè de l’Orfeó.  Passos com aquest encara en podem trobar en moltes poblacions semblants a Vic (Berga, La Bisbal, Girona etc.). Són passatges entre antics calls que en el seu cobricel uneixen dos sectors d’un mateix habitatge que traspassa com si d'un pont es tractés, d’una banda a l'altra de carrer. Antics calls i places vigatanes desaparegudes com el carrer de la Cort, Plaça de la Rosa, carrer del Veguer o el mateix carrer dels Arcs o el del Pont,  ja delaten l’existència de passos sota estatges semblants al que presentem en aquestes imatges. Es tracta de l'únic vestigi vigatà d’un  tipus d’espai urbà desaparegut pràcticament del tot.

Es per això que davant del que representa un únic model pervivent d’aquest tipus de construcció a la nostra ciutat, el Grup de Defensa del Patrimoni, denuncia i lamenta la deixadesa total d’aquest passatge únic 

Denuncia que es concreta en tres punts: 

A) Instal·lació aèria recent d’escomesa elèctrica acolorida i no dissimulada damunt l’arc d’entrada del passatge que enlletgeix tot el conjunt. 

B)  Instal·lacions interiors en quadres de registre permanentment embrutits i pintats amb grafits  

C) Desaparició pràctica i total de les llambordes originals de l’antic empedrat (mai sostret ni canviat fins al moment) “esborrades" recentment  sota una capa barroera de ciment sobrer, inadequat i innecessari.

Per tot això el GDP, insta als responsables de patrimoni i cultura de l’Ajuntament de Vic , que prenguin nota de l’afectació patrimonial produïda en aquest espai urbà de caràcter històric per tal que s’esmenin  les actuacions impròpies  i les instal·lacions inadequades que afecten tot el conjunt.

Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona)



Una instal.laciò electrica a la vista, totalment inadequada i agresiva

que corona l'arcada a l'entrada al passatge de la placeta de Sta. Cecília 



Detall dels grafits i cartells que malmeten la visual

interior  del passatge



La capa de ciment damunt les llambordes

és totalment inadequada a l'entorn del lloc 



VIC- Obres de rehabilitació del campanar de la Catedral

  Des del mes de juny de 2008 i com a conseqüència d’unes pluges reiterades de primavera, el campanar de la catedral de Vic va haver de ser protegit en tot el seu perímetre mitjançant una  amb una tanca a la seva base a fi efecte d’evitar els perills subsegüents ocasionats per la caiguda de petits fragments dels carreus laterals de la façana nord afectada  per problemes d’exfoliació de la pedra.  Finalment i des de finals del mes de juny passat que es pot observar la bastida muntada per dur a terme els treballs de rehabilitació d’aquest cloquer històric de la Catalunya Vella acabat definitivament l’any 1064, pocs anys després de la mort del seu impulsor. 

Catedral i campanar bastits gràcies a la iniciativa del Bisbe Oliba, (971-1046), fill del comte de Cerdanya i germà de Bernat Tallaferro. Un hereu de la nissaga comtal (Oliba) que en el seu  moment renuncià al poder que li tocava per herència per recloure’s a la vida monàstica al monestir de Ripoll, on va esdevenir, al cap de pocs anys, abat i mestre espiritual de monjos. La seva vàlua com a home just, bon governant i pacificador, li valgué el seu trasllat a la seu episcopal de Vic, l’any 1018.

En aquesta seu de Vic es on desplegaria essencialment la seva obra reformadora i de govern com també –i és en aquest punt que ens interessa el personatge-   l’obra constructora que es materialitzaria en l’impuls decisiu del que avui reconeixem com a art romànic d’inspiració llombarda. Oliba deixaria de banda les anteriors construccions de base basilical i creant per a les noves esglésies una línia plana de creu llatina fistonejada d’absis i absidioles orientades al sol de llevant.

A pesar de la valoració estètica, patrimonial, religiosa i fins i tot política que ens mereix l’acció del bisbe Oliba, l’antiga Catedral, amb algunes modificacions introduïdes dins la nau i els claustres entre els segles XV i XVII, desaparegué irremeiablement, juntament amb l’església parroquial de La Rodona a finals del divuit per la dèria neoclàssica de la Il.lustració, tot i les nombroses discussions que en el seu moment l’afer va portar. A banda del campanar, dels temps del romànic sols ens ha arribat la cripta primitiva, redescoberta i rehabilitada ran de les excavacions de postguerra  promogudes pel  romanista i historiador vigatà, Dr. Eduard Junyent  (Vic 1901-1978) .

Del vell cloquer, de vuit plantes i quaranta sis metres d’alçària que en aquests moments pren protagonisme degut a una intervenció necessària, ens en parlava poc temps abans del seu traspàs el mateix Eduard Junyent, amb qualificatius que defineixen el que és i el que representa per al país, i no tan sols per als vigatans, un monument com el que s’està rehabilitant ara mateix ...“ (es tracta) del rei dels cloquers romànics fet construir per Oliba amb major elegància i esveltesa de linies que la obtinguda a Ripoll i a Cuixà i com a model que fou dels cloquers romànics d’importació lombarda” . Es per això que aquesta intervenció en una de les icones més representatives de la ciutat de Vic mereix l'atenció de tots els  qui valoren, la nostra història i el nostre patrimoni. No n'hi ha per menys.

G D P (Vic-Osona)

NOTA DE PREMSA SOBRE LES OBRES DE REHABILITACIÓ

Aquesta setmana ha començat a instal·lar-se la bastida per a les obres de consolidació del campanar de la catedral de Vic, més de tres anys després que s’hi comencessin a observar els primers despreniments de pedres. S'hi invertiran 435.000 euros.

Les obres seran finançades pel programa Romànic Obert, impulsat des de la Fundació La Caixa i el Departament de Cultura.

El projecte, amb un pressupost de 435.000 euros, serà finançat pel programa Romànic Obert, impulsat des de la Fundació La Caixa i el Departament de Cultura. L’actuació “començarà per consolidar la teulada i anirà baixant”, explica Josep M. Riba, delegat de Patrimoni del Bisbat i canonge de la catedral.

També es consolidaran les columnes de les finestres, que pateixen d’exfoliació de la pedra. Es calcula que els treballs s’allargaran fins a finals d’any .      El 9 Nou 17-06-2011



Aspecte general que ofereix el conjunt catedralici  (agost de 2011) amb  la bastida i les arpilleres de protecció de l'obra de rehabilitació que s'està duent a terme al campanar .



UNA PROPOSTA  VIRTUAL DE SOL.LUCIÓ  D'ACABATS FORMALS  

A CURA D'UN PATRIMONIALISTA

RECUPERAR ELS PENDENTS DEL TEULAT I CORONAR DIGNAMENT EL MONUMENT



Dues imatges contrastades del Campanar de la catedral de Vic.- A la imatge de l'esquerra, real, obtinguda fa escassament un any  li  hem contrastat la de la dreta, virtual, amb l'afegitó d'un coronament amb l'esfera el penell i la creu . Objectes simbòlics que li corresponen com a tal  si ens hem d'atendre al costum secular en aquest tipus de monuments religiosos i a les observacions visuals fetes sobre imatges fotogràfiques anteriors. Llegat visual i arquitectònic d'un campanar modificat, en el seu coronament i finestrals escairats superiors, durant els segles del barroc.  La inclinació més acusada del teulat, que hi correspon segons testimonis visuals contrastats, és una aposta arriscada però fidel, que sense estar en el projecte actual, caldria tornar a revisar en paral·lel  a una mimetització amb recobriment de fusta, dels embigats sota teulada encara visibles en ferro des de la darrera intervenció.    (Miquel S. Cañellas- GDP) 



CAMPANAR DE VIC.- Les tres imatges en blanc i negre que us mostrem posen en comparació tres vistes retrospectives del cloquer de Vic. Podem comprovar, a l'esquerra del grup, la inclinació real del teulat a finals del XIX. A la dreta, una imatge recent, retocada fotogràficament, amb la proposta d'adequació dels pendents de la teulada i la reposició del penell amb l'esfera i la creu. La imatge enquadrada inferior correspon al detall del gabial barroc de la campana superior amb el penell i la creu encara en perfecte estat de conservació l'any 1941. Un model a seguir en l'actual rehabilitació d'elements patrimonials a conservar.  ( Miquel S. Cañellas ) 

SOBRE LES CAMPANES I EL CAMPANAR DE LA CATEDRAL DE SANT PERE DE VIC
A LA WEB DELS CAMPANERS DE VALÈNCIA

Miquel Cañellas, secretari i coordinador del GDP,  ens proposa la lectura del seu article  “Barret barroc en Campanar Romànic” publicat en primícia el mes de juliol a la "Revista Vic" on es justifiquen històricament algunes de les modificacions estructurals sofertes pel cloquer de la catedral al llarg dels segles.  Una de les més importants, promoguda pel romanista i historiador Dr.Eduard Junyent entre els anys 1965-1975,  consistí en reforçar-ne l’estructura interna i reobrir els finestrals romànics tapiats durant el segle XV, pel temor a una rèplica del devastador terratrèmol ocorregut l’any1428.  L’article recollit a la Web dels “Campaners de València”,  http://campaners.com/php/poblacio.php?numer=962 permet conèixer pam a pam el campanar de la Catedral de sant  Pere de Vic, la  instal.lació i posició de les campanes, nom data i característiques de cadascuna d’elles i les propostes dels tècnics sobre la seu manteniment, conservació i millora.  Recomanem la seva consulta i la lectura de l'article esmentat per tal de conèixer molt més de les vicissituds i la història del vell cloquer de Vic i les seves campanes.

Fonts dels Frares: patrimoni natural i cultural

EL GDP INSTA L’ARRANJAMENT DEL PARATGE

A L’ENTORN DE LA FONT DELS FRARES

La restauració  de la deu d’aigua i del paratge de les Font dels Frares hauria de ser la cirereta del pastís d’aquest treball de millora i agençament d’antics paratges vora riu, que es va reprendre amb força, des de la regidoria de medi ambient de Vic, al llarg de la darrera legislatura.

Diversos membres del Grup de Defensa del Patrimoni Vic Osona, han estat seguint amb interès els darrers mesos la neteja  i recuperació del bosc i camins de ribera ran dels rius Gurri i Mèder al seu pas per Vic. Uns treballs positius i útils per a la recuperació del medi natural i molt aptes per al gaudi dels ciutadans que a diari transcorren, tot passejant, per aquests camins. Una feina feta per l’anterior consistori la qual desitgem que es mantingui, millori i no caigui novament en l'oblit. 

Vistes del Montseny al llarg del recorregut, camí de la font

La ciutat de Vic des de la font dels Frares

 D’una banda el GDP pren per positives les indicacions que han situat el pou de Glaç al mapa del recorregut. Amb tot, no s'ha practicat  cap treball de manteniment ni de protecció a la cel·la del pou. Resta per tant  una possible adequació del seu interior com a sala de petit format apta per a activitats mediambientals, musicals, poètiques etc. tal com el GDP ja ha suggerit en altres ocasions. Per un altra cantó i per implicació personal d’un membre del nostre grup, es va animar a través de la  regidoria de Medi Ambient de Vic a recuperar la zona del riu Gurri

  

Grup inicial en la visita del mes de gener de 2011

 salvaguardant-ne els elements patrimonials. És per això que ens hem de felicitar finalment per les tasques dutes a terme entre el meandre de Benages fins la font del Bruguer, on quedaria pendent arranjar la sèquia que transcorre uns metres  en paral·lel al camí del pont gòtic del mateix indret. En aquesta mateix sentit, hem de recordar que, fa poques setmanes es va fer una inauguració simbòlica d'un dels trams en què s' hi ha posat senyalització en mètode braille, prop de l’Horta Fonda.

Descobrint la deu de la fonts dels Frares

Una decisió i un tractament d'un espai natural adaptat del tot encomiables.Però és  precisament a la zona propera al meandre de Benages on en converses amb els tècnics de Medi Ambient es va insistir en la recuperació d'una font talment  ben emblemàtica: la Font  dels Frares, ja en terme de Sta Eugènia de Berga, però d’una gran tradició per als vigatans. Després d'una petita sortida organitzada el passat mes de gener a través d'una xarxa social es va fer una visita a la zona, junt amb autoritats dels dos municipis, per tal de poder dur 



Detall de l'origen freàtic de la deu de la font

a terme una inspecció visual de la zona i animar 

a la recuperació d'aquesta llera,  bosc i paratges de ribera, adjunts a la riera de Vilalleons; lloc on es trobava la deu de la “mítica” font. El diumenge dia 5 de juny,  i després d'un intent anterior, no reeixit, Albert Bagué, membre del GDP, va redescobrir  la  Font dels Frares, enterrada sota una quantitat de sediments de la riera i d’un bon gruix de vegetació que en dissimulava la seva localització.

El lloc és freqüentat encara avui  per veïns de Vic que arriben cada cap de setmana sense conèixer la ubicació exacta d'una font que ja donaven per desapareguda. El record dels anys no s'ha esborrat i l'afany per recuperar els païssatges de la infantesa ha menat altra volta molta gent a aquest lloc amb l'esperança de retrobar la petja bucòlica de tantes tardes de jocs d'estiu, viscudes en temps molt més austers on els paratges vora el riu i propers a la ciutat eren ocasió per a la petita pesca, el bany furtiu, els anissos blancs engolits sota el raig frescal de la font o la ridorta fumada a cremadent. Paratges i païsatges de la Plana, fonts de casa, indrets coneguts, populars, estimats i respectats per grans i petits. 

Ara que ha florit novament, després de tants anys d’oblit, la deu d’una font emblemàtica, des del  GDP proposem, als responsables polítics dels dos municipis veïns (Vic i Santa Eugènia),  que s’acabi de rehabilitar aquest espai natural a l’igual que s’han recuperat, aigües avall, les fons del Pas i del Bruguer. Una rehabilitació que hauria de contemplar la canalització de la font i una millora de l’entorn, apte per al camí el descans i la trobada. Al mateix temps la proposta del GDP s’amplia a recuperar o catalogar les rescloses de l’entorn, origen d’antigues sèquies d’horta o molins propers a l’indret d'aquesta font d'arrels tan populars.Tots ells són elements importants del passat dels dos municipis veïns.

  GDP  (Vic-Osona)







Centelles: una visita ben aprofitada

Juntament amb els Amics del Campanar d'Esparreguera, el dissabte dia 4 de juny, membres del Grup de Defensa del Patrimoni vam visitar l'església i campanar de Centelles i alguns dels racons més característics i històrics de l'antiga vila comtal. Ho vam fer de la mà de dos centellencs de talla: Imma Valldeneu, filla del darrer campaner de l'església arxiprestal i de Josep Sobrino, professor de l'Institut de Vic, actual membre del GDP.

Després de recórrer pam a pam els vells carrers de la sagrera del poble, reconèixer l'antiga muralla i la ubicació dels seus portals: el Portal Nou, el de Sant Martí i el de Sant Antoni, ens vam encimbellar a la seva  altívola torre de campanar de 37 metres d'alçada. Aquesta magnífica talaia amb vistes al Montseny, La Calma, La Garga, la Costa de Ponent i el Pla de Balenyà , compta amb un grup de quatre campanes per als tocs de caire religiós i dues més de civils per al rellotge al pis superior, enclavades el bell mig d'una estructura de forja de gran vàlua artística.

El campanar degudament rehabilitat i ben conservat, és la talaia més vistosa de la tradicional  Festa del Pi que se celebra el darrer dia de l'any, amb gran estrall d'escopetes i trabucs, tot galejant, -des del campanar estant- a lloa i honor de la patrona de Centellas, Santa Coloma.

"Es de pedra, altiu i noble
i s'enfila cel amunt,
té sempre la veu apunt
per parlar al nostre poble"

Llegint sentiments del campanar

Primers moment: la il.lusió de la trobada 

         

Les explicacions prèvies i necessàries

Tocs, campanes i històries vàries



"Amb flaire de pi i de poma,
 de festa amarat i xop,
repica quan ve Sant Llop
i també Santa Coloma"

            




Abans de la foto final de la visita


    

 

El ferratge del campanar civil. Gàbia metàl·lica del cimal del campanar on hi pengen les dues

campanes del rellotge. L'obra d'un ferrer centellenc que ha deixat la seva emprempta, en una peça d'artesania monumental de gran vàlua artística.



Una teranyina filtrant el cel. Així ens apareix aquesta peça del gabial superior de les campanes del rellotge de l'església arxiprestal de Santa Coloma de Centelles. Al seu redòs pugen el darrer dia de l'any els 20 galejadors decidits a sorts  per despertar, a trets d'escopeta i trabuc, el fràgil somni de la Santa  per retre-li l' homenatge de tot un poble que venera les seves tradicions.

 

LA NOSTRA VISITA AL CAMPANAR DE CENTELLES

 ....ara en "Vimeo" i  You Tube                               

 http://www.vimeo.com/30488260

* si preferiu visualitzar-lo en Alta Definició podeu fer-ho a través del següent enllaç  ...

http://youtu.be/9CvgvHpCIag

UNA DENUNCIA PATRIMONIAL.......

......................"un blasó amb via d'aigua"................

Deambulant pels carrers i plaça de la vila de Centelles, vam fixar-nos en la bellesa de l'imponent blasó que presideix l'antic Palau dels Comtes. Bellesa i noblesa si no es veiessin  "erosionats" per una manca de manteniment, potser per un oblit interessat causat per la nul·la implicació afavorida per allò que passa sovint en les coses públiques de béns privats: que tothom n'és responsable i ningú s'en ocupa .

La memòria històrica, la bellesa de la peça, la voluntat de preservar les arrels del la vila, haurien de posar en marxa els mecanismes necessaris a través de les institucions pertinents (Ajuntament, Diputació, propietaris etc.) per fer front a una degradació que només necessita -per aturar-la de cop- una simple intervenció d'emergència. Es tracta de segellar la fisura del balcó que facilita la via d'aigua que degrada la peça; tan sols això. Més endavant s'haurà d'estudiar la restauració de tot el conjunt del Palau...i del blasó.

GDP (Vic-Osona)                             



 

                                                                             

 Només cal observar la imatge del blasó dels Centelles i adonar-se del que es pot esperar d'aqui  a poc temps si no s'actua amb certa celeritat

Façana amb balconada, portal i blasó del casal dels Comtes de Centelles.

Una edificació històrica i notable a preservar