Els Sants més "campaners" de tots

L'avinentesa de la inauguració de les obres de rehabilitació del cloquer de la Catedral de Vic, ens duu a parlar del seu altaveu sonor: les campanes  del cloquer, que brandaran aquest dissabte al matí amb tota la força i la joia d'una festa d'inauguració. En aquesta ocasió però, no les contemplem  com a objecte patrimonial, un aspecte que té un particular i viu interès i que en tot cas abordarem en una propera ocasió. Ho farem des d'una vessant intrínsecament més popular i devocional. L'especialista i folclorista manlleuenc Joan Arimany, a qui vam demanar col.laboració, ens ha fet arribar un interessant treball divulgatiu a través del seu interessant  Bloc "La Devocioteca"  en el qual  podreu comprovar que no tan sols les persones, els gremis i els animalons tenien un Sant patró...també en tenien i en tenen, les campanes, els campanars i els campaners.  ¡ Bon toc de Nannng ¡

Obriu el Bloc:
http://devocioteca.blogspot.com.es/2012/03/els-tres-sants-patrons-dels-campaners.html

St. Paulí de Nola

     

Santa Àgueda

Santa Bàrbara

Les dues litografies antigues corresponen a sengles edicions de Goigs dedicats a les santes Bàrbara i Àgueda,  el dibuix a color  és de Joaquim Sedó per a l’edició dels Goigs que dediquen al seu patró Sant Paulí de Nola  els campaners de la Seu 
de Sant Llorenç, diòcesis de Sant Feliu de Llobregat.

Espai bisbe Oliba i cloquer de la seu de Vic

Apunt  d'inaugurar l'obra de rehabilitació del campanar de la Catedral i malgrat les crítiques que des del punt de vista patrimonial ha fet el GDP en relació a alguns aspectes de l'obra en qüestió, volem veure en positiu la iniciativa que representa el nou espai interactiu de comprensió històrica, dedicat al Bisbe Oliba i que s'inaugura aquest dissabte matí, dia del Mercat del Ram, al Museu Episcopal. Això al costat de la possibilitat real, per part del públic, d'accedir al  cloquer  romànic recentment restaurat, obrirà nous finestrals al saber, a la curiositat i al coneixement històric de tot el conjunt visitable (exposició del MEV i cloquer d'Oliba) al costat de l'al.licient d'accedir a un dels cimals més emblemàtics i "màgics" de la ciutat de Vic.




*Agraïm la deferència d'Osona.com  per  l'article recentment publicat al seu diari  Digital i transcrit íntegrament al nostre Bloc amb la inclusió de la imatge fotogràfica, procedent del mateix mitjà.   



El Museu Episcopal de Vic dedica un espai 
a la figura del bisbe Oliba
El nou centre d’interpretació serà inaugurat dissabte  a dos quarts d'onze del matí pel president de la Generalitat, Artur Mas. El visitant podrà fer un recorregut virtual pels comtats catalans de l’any 1000.


El proper dissabte, dia 31 de març, a les 10:30 h s’inaugurarà el nou Espai d’interpretació d’Oliba al Museu Episcopal de Vic (MEV). L’acte serà presidit pel president Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que també inaugurarà la restauració del campanar romànic de la catedral de Vic, construïda pel bisbe Oliba.

Un audiovisual explica en uns cinc minuts el context històric en què va viure Oliba –nascut a Besalú l’any 971 i mort a Sant Miquel de Cuixà el 1046– fill i germà de nobles de la més alta nissaga catalana. Els visitants coneixeran l’Oliba pacificador i impulsor de les assemblees de Pau i Treva, la primera gran resposta a la violència que els senyors feudals exercien contra el poble. Finalment, seguiran l’Oliba infatigable viatger i constructor i renovador de monestirs, esglésies i catedrals; un dels grans impulsors de l’art romànic català.

Amb la taula interactiva, els visitants es podran endinsar en el territori vinculat a Oliba que permet fer un recorregut virtual pels comtats catalans de l’any 1000. Seguint els seus passos que van recórrer incomptables vegades la geografia d’aquella Catalunya incipient, trobaran informació i imatges de Ripoll i Cuixà d’on va ser nomenat abat l’any 1008. A partir d’aquell moment l’activitat d’Oliba serà incessant: va ser bisbe de Vic el 1017, funda el monestir de Montserrat i el de Sant Miquel de Fluvià, organitza o reforma els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Feliu de Guíxols. Constructor de temples, impulsa les obres de les basíliques de Ripoll i Vic, on resta en peu el superb campanar romànic de la catedral que es pot veure des de l’amplia finestra del vestíbul del Museu, com si fos una obra més de les col•leccions.

Tot plegat es completa amb una guia multimèdia que proposa un recorregut per la magnífica col•lecció d’art romànic del MEV, que permet descobrir les obres que guarnien les esglésies, monestirs i catedrals medievals de la Catalunya Vella. Aquesta guia multimèdia està a disposició dels visitants i també és una aplicació per a telèfons mòbils, adaptada per als sistemes Apple i Android que es pot descarregar gratuïtament. A més d’oferir un recorregut i informació sobre les peces, també hi ha vídeos sobre temes diversos com l’aspecte que oferien els edificis romànics, com es va descobrir el Davallament d’Erill o l’arrencament de les pintures murals i el seu trasllat als museus.

Des del punt de vista administratiu, l’Espai Oliba és el resultat del desplegament del projecte Interreg “Oliba, fundador d’Europa”, cofinançat per la Unió Europea i impulsat pel Consorci Ripollès Desenvolupament, la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Turisme, el consell General dels Pirineus Orientals i l’Associació Cultural de Cuixà. Aquest projecte proposa una ruta transfronterera  que recorre els principals escenaris de la vida i l’obra d’Oliba amb dues propostes de recorregut: una primera ruta a peu, a través d’un sender que uneix Montserrat amb Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, i una segona en cotxe, travessant carreteres convencionals. En tots dos casos el recorregut permet conèixer i gaudir d’alguns dels indrets, paisatges i monuments més representatius del patrimoni material i immaterial dels antics comtats catalans.

MES INFORMACIÓ A : osona.com Actualitzat el 28/03/2012 a les 10:46h
http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/31058/museu/episcopal/vic/dedica/espai/figura/bisbe/oliba 



*ARTICLES RECENTS DEL GDP SOBRE EL CLOQUER DE LA CATEDRAL DE VIC*


http://gdpvic.blogspot.com.es/2012/01/campanar-de-la-catedral-un-xic.html
http://gdpvic.blogspot.com.es/2012/02/campanar-de-vic-el-secret-mes-ben.html
http://gdpvic.blogspot.com.es/2011/08/vic-obres-de-rehabilitacio-del-campanar.html

Un article de Miquel S. Cañellas a la Revista Vic (juliol 2011)
http://campaners.com/php/textos.php?text=4725

Un article de Jordi Bancells al "Més Osona"  (març de 2012)
http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=18538

Album de fotos de la rehabilitació a galeria Picasa del GDP
https://picasaweb.google.com/gdpvic/CampanarDeLaCatedralDeVicRehabilitacio20082012

Capelletes de carrer i una exposició

Joan Arimany ens parla de la capelleta d'un carrer de Vic

Joan Arimany, reconegut divulgador manlleuenc d’elements patrimonials de la cultura i de la devoció popular, ha tingut la deferència d’explicar-nos un d’aquests elements, estadants habituals, en tants carrers de casa nostra.  La nota que llegireu està referida a la capelleta de sant Albert i la Verge del Carme al carrer de Gurb de Vic. Una capella –com podreu comprovar- amb unes característiques especials. Des de la nostra plana ens hi hem de referir en tant que icones artístiques dedicades als sants i verges, elements testimonials de la devoció popular vestigi i romanalla del que havien estat les antigues fornícules amb els patrons o protectors que presidien moltes dels  antics portals de les nostres viles i ciutats.  També ens fa notar l'autor, amatent als detalls extra simbòlics, algunes desatencions comprovables a primera vista i que com a peces patrimonials són dignes d’una cura especial i d’un respecte i un manteniment inexistents. A vegades, imbuïts per la pressa o per l’impacte de peces del patrimoni de major calat, ens oblidem dels petits detalls ornamentals i simbòlics que són les nostres capelletes de carrer; algunes d’elles maltractades, deixades, brutes o oblidades. En tot cas serà el tema per a un nova entrega més detallada i curosa a la recerca d’imperdonables oblits. 

Capelleta de sant Albert i de la Mare de Déu del Carme del carrer de Gurb de Vic: una peça excepcional

Les capelletes de carrer acullen una simbologia pròpia de la nostra cultura catòlica, en forma de sants o marededéus, que il·lustren la nostra història quotidiana amarada de devoció popular. És propi d’aquestes construccions que l’advocació o sant que contenen tingui una gran significació pel seu entorn (o que la hagi tinguda) ja sigui per un patronatge dels oficis establerts en el carrer o, com és el cas que ens ocupa, la presència d’un orde religiós determinat. Igualment, sol ser freqüent que responguin a una rogativa davant un fet calamitós, generalment una epidèmia, o  una acció de gràcies quan la maltempsada ha estat superada.

Al carrer de Gurb de Vic es pot veure una veritable joia del patrimoni arquitectònic vigatà vinculat a la religiositat popular en forma de capelleta de carrer. Es tracta de la capelleta de sant Albert, situada a la façana d’un edifici privat a la finca número 9, al capdamunt del carrer de Gurb. L’excepcionalitat d’aquesta, conjuntament a la seva forma que recorda a l’estil gòtic flamíger, prové de la seva doble dedicació: a sant Albert i a la Mare de Déu del Carme.

La presència de sant Albert, tan festejada any rere any al carrer de Gurb, remet a la presencia del convent carmelità construït, des de 1418 fins a 1507, fora muralles de la ciutat (1). La imatge venerada és la de sant Albert de Sicília o de Trapani que va morir a la ciutat italiana de Messina el 1307. L’any 1457 va ser beatificat i canonitzat el 1476. La condició de carmelita el va fer objecte de culte a tot l’orde i en va promoure entre el seus símbols més preuats. És ben comprensible que la seva imatge fos destacada dins l’entramat urbà vigatà més proper a la seva seu conventual.

La representació més freqüent de sant Albert de Sicília, segons explica Juan Ferrando, és la que el vesteix amb l’hàbit marró, amb mantell blanc, propi del seu orde (2). Sol aixecar un crucifix o una làmpada o copó.

Uns goigs editats a Vic, recorden la devoció que se mostrava al sant:

“Al devot, que a vós reclama,

bé l’acull vostra bondat,

i, cada any, ve i us aclama,

confiada, la Ciutat;

ningú surt de vostra vora

sens mercès o amb desconhort.

Sant Albert, ara i tothora,

acolliu-nos, protector (3)”.


La capelleta és singular. El fet extraordinari que presenti dos nivells, amb dues imatges (tot i que relacionades), la fa poc corrent. A la part baixa hi ha sant Albert i, a la part superior, hi ha la de la Mare de Déu del Carme. En aquest sentit, és la representació física de la diferència entre dues categories de veneració: la dulia, adreçada als sants, i la hiperdulia, en grau superior i adreçada a Maria en la seva advocació carmelitana. Malauradament, les capelletes de carrer esdevenen –a vegades- en un obstacle per a la instal·lacions de cablatge elèctric. Les companyies encarregades de distribuir aquest cablejat ho fan sense valorar, o menyspreant, els elements que enriqueixen el nostre patrimoni. Aquest cas de la capelleta de sant Albert no és únic a la ciutat de Vic. N’hi ha diverses que són víctimes innocents d’unes infraestructures, relacionades amb l’enllumenat i la distribució d’energia elèctrica, que les desllueixen.

Joan Arimany i Juventeny

N o t e s

1 Rovira, J. M.; Ponce, Santi. El carrer de Gurb: un barri emblemàtic de Vic. Vic: Ajuntament de Vic, 2001, p. 20-21

2 Ferrando, Juan. Iconografia de los santos. Barcelona: Omega, 1950, p. 25

3 Barnils, Francesc. Goigs a St. Albert la imatge del qual és venerada en el seu altar de la parroquial del Carme, de Vich. Vic: Tipografia Balmesiana, 1975




  

UNA INTERESSANT EXPOSICIÓ DE CAPELLETES

DE LA VISITA DOMICILIÀRIA A LA GARRIGA

Visiteu l'Exposició de Capelletes de la Visita Domiciliària a partir d'aquest dissabte dia  24 de març de 2012 a La Garriga                                       

http://devocioteca.blogspot.com.es/

El GDP recorda "deutes" pendents

   * noticia digital de 14-03-2012 

 

Vic estudia millorar el Temple Romà i el seu entorn

 La Diputació de Barcelona redactarà un pla que definirà, quantificarà i programarà les actuacions futures.

 El diputat d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Alberto Villagrasa, ha visitat aquest dimarts el Temple Romà de Vic, acompanyat pel quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Josep Rafús. Durant l’acte, Villagrasa ha anunciat que la Diputació iniciarà els primers estudis del Pla Director d'aquest monument que definirà, quantificarà i programarà les actuacions futures per a la millora del monument i l'entorn urbà més proper.   / .............   /    Durant la seva visita a Vic, Villagrasa també ha lliurat l'estudi sobre els criteris de rehabilitació dels edificis del centre històric i La Calla, fet a demanda de l'Ajuntament, en el marc del programa de concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, i que se situa en el context de l'execució del projecte d'intervenció integral que va obtenir.    Llegir més a : 

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/30841/vic/estudia/millorar/temple/roma/seu/entorn

El GDP recorda la necessitat d'intervenir urgentment en els dos ponts històrics de la ciutat: el de Queralt i el del Remei

  

Al costat d'aquest Pla Director abans esmentat, del qual el GDP s'ha de congratular, volem insistir una vegada més que es contempli la intervenció urgent en els dos ponts històrics de la ciutat. El pont romànic de Queralt i el pont gòtic del Remei. Ambdues infraestructures de caràcter històric i de valor patrimonial innegable estan afectades per la caiguda i l'extracció de carreus i patologies de desgast en diversos elements del seus pilars i contraforts. Dues reivindicacions que el GDP no ha deixat de fer i presentar de diverses maneres i formats des que es va constituir en associació patrimonialista el mes de juny de 2008 i que no han rebut, fins al moment, cap tipus de resposta.

http://gdpvic.blogspot.com/2011/11/ponts-historics-de-vic-monuments.html

Torelló - Pèrdues i lamentacions

Aquesta vegada el Bloc del GDP, recull una col.laboració que està en sintonia al que propugnem sovint  des d'aquest nostre senzill mitjà: mantenir, conservar i potenciar el nostre patrimoni arquitectònic i monumental. Que ens ho digui un ciutadà amb sensibilitat, que darrerament ha estat testimoni d'unes actuacions urbanístiques poc sensibles per part de administració, en concret al nucli antic del seu mateix poble, i ens faci la mercè de deixar-nos reproduir aquestes ratlles, és un luxe que no ens podem perdre..amb el seu permís. 


Nucli, cada vegada menys antic

És impressionant veure com alguns pobles de països propers han prioritzat la conservació dels nuclis antics. Alguns d’aquests, potser ho han fet en excés i han convertit aquestes zones d’encant en parcs temàtics pensats per a turistes. Tot i així, hi ha molts pobles que, gràcies a diferents ajudes institucionals i organitzacions locals, han fet els possibles per mantenir una arquitectura coherent i seguint uns criteris estètics per tal de no espatllar el paisatge urbà. Insisteixo, però, que parlo d’altres països veïns com França, Itàlia, Alemanya i fins i tot Espanya.

  Torelló - fotomuntatge de la Plaça Nova cedit pel mateix autor.

En canvi, tinc la impressió que a Catalunya ja hem aconseguit fer irreversible la destrossa. Sí que hi ha molts pobles que encara conserven certs encants, però diria que en la majoria dels casos no és així. No tinc dades per demostrar-ho, però sí una intuïció.

Potser és que em fixo massa en el meu poble, Torelló, que considero que és un bon exemple. I ho puc dir de primera mà ja que visc en un dels carrers més antics del poble i quan vam fer una obra nova em van permetre fer-la pràcticament com volgués. Vam fer-la amb un estil modern, però mantenint, per exemple, part de la façana amb pedra, com la majoria de les cases antigues del carrer. En canvi, en altres països t’obliguen a fer les cases tal i com es feien segles enrere.

Però no és només una qüestió estètica, sinó també de conservació d’aquells comerços tradicionals del poble. Un nucli antic no el componen només edificis, sinó també les persones. I les persones hi viuen i hi treballen. Doncs bé, amb una vintena d’anys, Torelló ha anat perdent la majoria de comerços tradicionals deixant un panorama més aviat trist. I això que el poble ha augmentat el nombre d’habitants en 3 o 4 mil persones durant aquests anys.

També podria ser que sigui llei de vida, i que, en realitat, Torelló tampoc hagi tingut mai un nucli antic massa atractiu com per conservar-lo. Pot ser.


Enric Xicoy    (publicat a El Ter.Net)





Enric Xicoy i Comas, torellonenc, doctor en Periodisme per la URL on exerceix de professor de periodisme i Secretari acadèmic de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Col·labora i ha col·laborat en diferents mitjans nacionals i comarcals i locals. http://enricxicoy.blogspot.com/

Fem el cim.... superant l'anterior Bloc

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX


El GDP es congratula pels primers 9 mesos de l'obertura d'aquest bloc, en que s'han superat les 3771 Visites. Una xifra d'obertures que en l'anterior Bloc, que encara podeu consultar a http://gdp.blog.cat/  no es va assolir fins haver passat els tres primers anys (maig de 2008 - juny de 2011). Es per això que ens congratulem per la vostra participació i per les consultes fetes al llarg d'aquests primers nou  mesos al nostre Bloc i us animem , si cal encara més, adherir-vos al nostre grup de seguidors i a participar a peu d'article amb les vostres opinions. 

                                                                                                                                GDP (Vic-Osona




XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 
http://gdp.blog.cat/2010/01/23/darrera-hora-gener-2010/

Columnes inclinades "rara avis" de l'arquitectura popular

La columna inclinada: un segell d'origen del Mercadal de Vic

Model del que van ser el primers porxos del mercadal  abans de senyorejar amb pilars i arcades de pedra, la columna inclinada de la plaça major de Vic, és sens dubte la més antiga de totes les del clos porticat " lo rotlo que hi ha al mercadal" frase que conté la denominació  més arcaica d'aquesta àgora i mercat. Una icona, la d'aquesta peça mineral singular, que juntament amb l'embigat de fusta que sosté l'edifici que s'hi encavalla, representa la imatge plàstica més primitiva d'aquest antic clos comercial i urbà de Vic, citat documentalment des del segle Xè : ànima, batec i personalitat de la seva ciutadania.

Un edifici amb façana a la plaça del mercat ...

La reconstrucció de tot l'edifici que fa xamfrà amb el carrer de les Neus, va suposar la permanència durant els quatre  anys que van durar les obres, d'una potent bastida que relligava i sotenia els paraments segurs damunt sengles columnes i pilars d'una àmplia afaçana que s'ha rehabilitat amb nou arrebossament, la recuperació de les majòliques d'una capelleta anterior i la preservació, amb un armillatge de biguetes metàl.liques, de l'excepcional i única columna inclinada del mercadal. 

Mèritòria preservació d'un element original ....

La  cura amb que es va dur a terme la preservació del llenç de façana de l’edifici que s’obre al Mercadal de Vic partint del carrer de les Neus (antic portal de Gurb) juntament amb la preservació acurada de la única columna, inclinada d’aquesta plaça monumental del nostre país, suposa de fet un model de bones pràctiques de com preservar un llegat arquitectònic amb valor de patrimoni públic, quan la vellúria de l'estructura interna de l'habitatge que s'hi estintola, reclama una actuació dràstica de remodelació, adequació i habitabilitat.

Detall del capitell amb
el nou cap de biga

Armillatge sencer que
protegeix la columna

L'estructura fixa el pilar
i el protegeix dels cops
accidentals

Obra acabada i vitalitat comercial ...

El carrer de les Neus, un accés històric al Mercadal de Vic és encara conegut avui amb la denominació popular de carrer de la Mare de Déu de la Llet, per la fornícula amb la Verge i el nen que s'hi estatgen. L'edifici que s'obre al Mercadal, recentment rehabilitat, ha acollit al llarg dels darrers cent anys, entre d'altres activitats, un argenteria-joieria, una sombrereria, botiga de calçats, una merceria, un "colmado" amb venda de gra cuit, una  quincalleria i una històrica  ferreteria que tancà les seves portes a la Plaça l'any 2007. Després de la rehabilitació i reconstrucció de l'edifici , la planta comercial sota la porxada s'obre novament a la vitalitat comercial a través de nous productes i nous colors. Sumat al respecte mantingut pels elements patrimonials, és una bona notícia.

Capelleta de  Mare de Déu
de la Llet. L'original es troba
actualment al Museu Episcopal

El "secret" i la preservació de l'osca....


L'estretor de l'escanyall d'aquest carrer i la vitalitat comercial del mateix  -pas obligat  des del portal de Gurb, d'una infinitat de carruatges que al llarg dels segles varen utlitzar aquest accés al Mercadal-  ha produït en el fust mineral de la columna un desgast inesborrable degut a l'inevitable rosec dels dels eixos dels carros que s'hi atansaven, una particularitat afegida a la seva artificiosa  inclinació.
D'altra banda  les característiques  erosives de la pedra de Folgueroles, aconsellen l'aplicació d'un tractament de compactació de la làmina externa de la columna que caldria compactar en la prevenció de nous "accidents" atiats per vianants maldestres que confonen el patrimoni amb fulles de pa d'àngel o  amb llesques de crocant.  Les imatges que presentem són el testimoni d'un procés de degradació ben  recent que caldria aturar.

Un botó de roda, l'escultor involuntari d'una columna
desgastada  pel tràfec secular de milers de carruatges 

VIC.- La Rambla del Carme, prop  del portal de Gurb, atepeïda

de carruatges en un dia de mercat  (vers 1890-1895) 

Corvatures de la columna abans de la pèrdua

S'ha iniciat el procés d'escrostonament 

Danys produïts el dia 17de gener  de 2012

Recull de fragments trobats  i recollits al peu de la columna 

Detall d'un fragment arrencat i caigut

MÉS COLUMNES EN ALTRES INDRETS ....

No és una exclusiva vigatana la  de posseir en patrimoni, elements arquitectònics amb aquesta peculiaritat. Les columnes i pilastres que presentem a continuació, potser podrien trobar companyia  amb l'aportació de noves "descobertes" fetes amb la càmera fotogràfica dels nostres seguidors.  Santa Coloma de Queralt, d'antiga jurisdicció del bisbat de Vic, el Barco de Avila i La Alberca (Salamanca)  són ara com ara tres exemples originals d'una mostra que oferim com a primícia i que els nostres lectors, si en coneixen més , ens podrien ajudar a ampliar.  

Pilastres inclinades de la
magnífica plaça medieval
de La Alberca (Salamanca)

Voltes de llevant de la plaça
de Sta Coloma de Queralt
 a la Segarra

Columnes inclinades dels
porxos de la Plaza Mayor
del Barco de Avila

L'observació d'aquest tipus de fenomen arquitectònic involuntari, suggereix, a banda  de curiositat i estupefacció per la seva tossuda determinació a contra plomada, un munt de preguntes sobre com s’ha produït aquest  petit desplaçament al llarg dels segles  i com s’han inclinat columnes i pilars sense rompre's ni posar en perill l'edifici que s'hi sosté.

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Des d’aquest bloc, animem als nostres seguidors a aportar teories plausibles d'aquest fenomen curiós i augmentar si és possible el recull d’imatges d'altres columnes o pilars amb característiques  semblants, que us hagueu trobat viatjant pel món. Peces insòlites que acaben  essent , per als qui les tenim  aprop i a la vista, una "raresa" patrimonial a preservar.Envieu imatges i notes a: gdpvic@gmail.com

Imatge nocturna del Mercadal de Vic amb una vista emboirada de l'arbre de Nadal i el Rellotge de Plaça. En primer terme la columna inclinada del carrer  Mare de Déu de les Neus. foto d'Arxiu: Miquel S. Cañellas