GDP: una mica d'història

El Grup de Defensa del Patrimoni va néixer fa quatre anys, a partir de la complicitat sorgida entre diverses persones que participaven en la caminada organitzada per la plataforma cívica Preserven Sentfores celebrada el dia 28 d’octubre de 2007,  pel camí de l’antiga sèquia dels molins de Vic que transcorre entorn del mas Griell i Sant Llorenç de Boada: terrenys arravatats al conreu per la recent urbanització del Graell, urbanització sols atenuada per la pressió popular i la decisió presa en el darrer moment pera la regidoria de cultura que salvà casa i molí després que la maquinària arrasés les restes de l’antiga ermita romànica de Sant Llorenç de Boada.  La inoperància o abandó  en molts aspectes relacionats amb el patrimoni arquitectonic i monumental en general, al llarg de les darreres legislatures, ens va portar a coordinar-nos  i constituir-nos finalment com a plataforma en Defensa del Patrimoni dins d'un àmbit , no necessàriament ni exclusiu al  municipi de Vic, amb la redacció d'unes bases mínimes d'actuació qua vam consensuar en les primeres trobades preparatòries abans de la presentació oficial del grup que va tenir lloc el mes de juny de l'any 2008, amb una exposició sobre Patrimoni  al bar l'Invertit de la plaça de la Catedral de Vic.



FINALITATS DEL GRUP DE DEFENSA DEL PATRIMONI

 Promoure, Defensar  vetllar pel Patrimoni artístic, històric i monumental i testimonial  de la ciutat i terme municipal  de Vic i  subsidiàriament arreu del territori de la comarca d’Osona

Es considerarà essencialment objecte de  patrimoni monumental, artístic i històric totes aquelles edificacions, vestigis o elements artístics i culturals anteriors a l’any  1960 i que marquen estils, ubicacions, records i/ o vivències i aporten dades d’interès per a la comprensió històrica,  l’evolució cultural,  o testimonien la tradició popular del lloc en qüestió.

 Les finalitats expressades en  l’article  1er. es duran a terme  a través  de diferents mitjans a l’abast  com poden ser :  comunicats de  Premsa,  articles d’opinió, publicació d’imatges, propostes de catalogació i rehabilitació, estudis generals monotemàtics, reportatges videogràfics, xerrades, exposicions, conferències, debats  i tot altre mitjà que sigui útil o vàlid per a publicitar i treballar els objectius generals  i concrets de l’associació.

 L’associació podrà treballar complementàriment amb altres grups o entitats afins al  seu ideari i col.laborarà sempre amb ells des de la independència, la llibertat i el respecte a la discrepància.

En la seva relació amb els responsables de patrimoni, tant si aquests  són de l’administració nacional, com de l’administració local,  l’associació contactarà amb ells des de l’apoliticisme i la independència aportant per a qualsevol defensa, la ponderació els raonaments,  els arguments tècnics i els valors que aporten la justificació de la perennitat i la conservació d’un monument, vestigi, lloc o paratge.
________________________________________

*Veure article de presentació original al GDP.Blog.Cat.  del dia 1 d’agost de 2008 

Vic - Restauració del fanal del Drac

Una obra de  Josep M. Pericas i Ramon Collell "picallimes"

A principis d'estiu el fanal de ferro forjat forjat situat a l’angle de migdia de l’ajuntament vigatà, va ser desmuntat  i dut al taller per tal de recuperar  alguns dels seus elements deteriorats per l’oxidació i el pas del temps. Entre aquest elements, a banda de múltiple perforacions a la planxa embotida que conforma el cos de l’animal fantàstic, s’hi trobava una de les dues potes que sostenien (ajudades per la boca de l’ardit dragó) el fanal de l’enllumenat públic  d’aquest racó emblemàtic a la cantonada que formen els carrers de la Ciutat i el de Sant Miquel dels Sants.

La construcció d’aquest element sumptuari que accentua la vistositat de les cases consistorials, va tenir lloc a principis dels anys trenta del darrer segle. L’element forjat coincídí en el temps amb els quatre dracs alats en posició hieràtica que sostenien sengles llumeneres al voltant d’un únic fust de pedra davant per davant de l’antiga Biblioteca Popular Jaume Balmes estrenada l’any 1931 a l’actual plaça del Bisbe Oliba. Aquell canelobre de quatre braços es va mantenir uns quants  uns anys més en servei, malgrat la desaparició de l’edifici bibliotecari a principis dels anys seixanta, però va ser desmantellat definitivament fa dotze anys, amb el que això representa de pèrdua d’un patrimoni interessant i valuós finiquitat en la coincidència de la intervenció urbanística a la plaça del Bisbe Oliba just a l’inici de l’enderroc de l’antic Museu Episcopal.

Es pot observar a simple vista la pèrdua
d'una de les dues potes del drac

El fanal del Drac després de la seva
restauració i reposició 

L'obra artesanal d’aquests fanals correspon a l’artesà serraller Ramon Collell (àlies Picallimes) . El disseny anà a càrrec l’arquitecte municipal Josep Maria Pericas, reconegut autor de múltiples construccions modernistes vigatanes i dissenyador afamat d’elements sumptuaris, mobles i monuments importants com els dedicats al poeta Jacint Verdaguer a Folgueroles i el de la cruïlla Diagonal- Passeig de Sant Joan de Barcelona.

El GDP celebra la restauració del fanal de Drac de l’Ajuntament de Vic dut a terme per la regidoria de serveis, tot i que manté el criteri, i més en peces excepcionals i catalogades com aquesta, que caldria fer-ne un seguiment i un manteniment periòdics per tal d’evitar posteriors reparacions o pèrdues irreversibles dels seus elements estructurals i decoratius.

GDP  (Setembre de 2012)

Un Canelobre perdut obra dels mateixos autors

Elements d'un bestiari fantàstic, híbrids entre el drac i el cavallet de mar

El mes de març de 1931 s'inaugurava la Biblioteca Popular Jaume Balmes
a l'actual plaça del Bisbe Oliba. Al davant de l'edifici s'hi emplaçà
l'artístic "Canelobre dels Quatre Dracs" obra de Pericas i Collell 

En la mateixa línia apuntada sobre la preservació i rehabilitació dels fanals monumentals i històrics de la ciutat de Vic, el  GDP lamenta la inopinada desaparició del  "Canelobre dels quatre Dracs"  de la Plaça del Bisbe Oliba.Una peça emblemàtica de gran bellesa monumental i treball artístic produïda pels mateixos autors del fanal de l'ajuntament: Pericas i Collell,  i que va presidir la  visual de la plaça davant de la biblioteca popular primerament i després del Museu, enfilerant-se estèticament a l'ombra del cloquer romànic de la Seu de Vic. El canelobre fou desmantellat l’any 1998, sense cap precaució ni  seguiment tècnic, desoint les veus que reclamaven la seva preservació justificada pel seu caràcter monumental, pel seu valor històric de peça única i la seva elegant presència en aquest lloc durant prop de setanta anys. 

Sant Cebrià de la Mora i la seva rehabilitació

Recuperació i reivindicació d'un indret del Montseny

patrimoni, natura, fe i país 

Sant Cebrià de la Mora, antiga parròquia rural al bell mig del caient  nord del Pla de la Calma i a mig camí entre el Collformic i Tagamananent. Un indret en plena natura,  vessant muntanyenc entre boscos  de roure continental martinenc i camins de terra roja que conflueixen en un petit altiplà  damunt d'un dels vessants bacs sobre la riera de l'Avencó que remoreja fins Aiguafreda, abans no aboca el seu fil d'aigua al Congost. Talaia amb visió perimetral damunt cims tan  llunyans i emblemàtics com el Canigó, Puigmal, Pedraforca i Montserrat.

Un indret fins fa poc força desconegut, per poc transitat, que continuaria en l'oblit i el marciment sinó fos per l'activitat i compromís dels amics de Sant Cebrià que n'han propiciat el coneixement de la seva existència per tal de preservar la memòria històrica , solidificar el conjunt de l'ermita i antiga parròquia, refer els camins i celebrar com a colofó festiu i reivindicatiu, un Aplec anual en la diada festiva del Sant. 

Proper Aplec i inauguració del Pedró

Aquesta festa, trobada i Aplec amb la celebració de la Missa en honor al Sant, serà el proper diumenge dia 16 de setembre al matí. Una diada en la que tindrà lloc com a acte especial la benedicció del nou pedró que els amics de l'ermita han arranjat darrerament al redòs de l'església que presideix aquest magnífic mirador "montsenyenc" , roda de botó visual d'una panoràmica que abasta llunyament des del Canigó fins al Montserrat 

Les imatges que aportem tot seguit són una mostra de la bellesa de l'indret, la fortalesa de l'església romànica encara en peu i dels treballs de restauració i construcció del nou pedró realitzats durant els darrers dies del passat mes d'agost. 

La Creu del Pedró de Sant Cebrià ja és apunt  (dissabte dia 8 de Setembre)

El matí del dissabte dia 8 de setembre s'ha col.locat la creu de ferro al nou pedró de la Móra.

El manyà d'Aiguafreda, Isidre Vallbona, de Can Lenci, ha fet aquesta nova creu al seu taller de forja i ell mateix la col·locada damunt del pedró d'obra de pedra rogenca aixecat prèviement pels amics i col.laboradors de la Móra durant les darreres setmanes.

Aquest artista del ferro ja va fer i havia regalat anteriorment del seu propi pecuni, les creus de diversos pedrons d'esglésies del Montseny, com la Castanya, Sant Isidre de la Figuera, Aiguafreda de Dalt, etc, També han sorgit de les seves mans destres diferents làmpades d'artesania en ferro instal.lades en el el seu moment a l'esglésies de St. Cristòfor de la Castanya i d'Aiguafreda de Dalt, essent especialment reconegut popularment per tots aquests treballs  d'embelliment dels nostres racons i monuments històrics com el "forjador del Montseny".  

L'aiguafredenc Isidre Vallbona  també té altres obres seves emplaçades en llocs tan rellevants i especials, com la plaça del santuari de la basílica de la Verge de Montserrat (*)on va obrar el grup de fanals  forjats que encerclen i il.luminen aquell magnífic espai públic, davant de la monumental façana del monestir. Treballs de forja que podeu observar gràcies a les imatges penjades en el seu bloc particular i que us avancem en primícia aquí mateix :      http://isidrevallbona.blogspot.com.es/p/creacions-lampades-de-montserrat.html

Un pedró, no és ni més ni menys que el "Comunidor" de la parròquia.

Des d'aquest lloc exterior es practicaven els conjurs i les oracions 

contra les tempestes. Es tracta d'espais molt comuns, en alguns llocs més 

complerts que en altres on els podem reconèixer per un teulat de quatre 

vessants a mode d'atri destinat tanmateix  a aquesta finalitat.

  Els fanals de la plaça de la basílica de Montserrat 

  una obra de l'artesà-forjador Isidre Vallbona                           

*Podeu veure més obra de l'autor al seu Blog personal

http://isidrevallbona.blogspot.com.es/

Sant Miquel Xic: un padró amb greu inclinació

Padró o capelleta, Sant Miquel Xic és un menut oratori de finals del barroc,  estrenat l'any 1779 en ocasió de la beatificació de Miquel Argemir i Mitjà, el frare trinitari nascut a Vic, que més endavant seria proclamat Sant i patró de la ciutat. El padró, construït i sufragat pels vigatans es troba situat al sector nord-llevant de la ciutat, a la sortida de Vic en direcció a Roda de Ter. Un lloc on la tradició hi situava una vinya dels seus pares.                                                                                                                   

La capella, avui mateix, semblantment com també lamentava  Joaquim Salarich, 75 anys després de la seva construcció, deixa molt que desitjar. L'any 1862, en ocasió de la celebració de les festes de canonització del nou Sant, el primer Cronista de la Ciutat, ja clamava per la seva necessària restauració.                         

L'any 1991, en ocasió del IV Centenari de naixement de Sant Miquel , una comissió de ciutadans de Vic, varen arranjar alguns desperfectes de la porta i la capella, i finançaren la col.locació d'una majòlica al.lusiva  a la vida dels Sant, que va substituir un anterior baix relleu escultòric on s'hi podia contemplar una imatge de Sant Miquel dels Sants,encara menut, rebolcat dins dels arços en actitud penitencial.                                   

L'actual situació  -arquitectònicament inestable-  de la capelleta de Sant Miquel Xic,  ( viva entre dubtes del  si caic, si no caic )   creiem que urgeix una actuació d'apuntalament a fi efecte d'evitar el colapse definitiu d'aquesta simbòlica i tradicional construcció, que encara representa, més enllà d'un testimoni de la devoció dels vigatans pel seu patró celestial, un efecte patrimonial a socórrer just a la ratlla fronterera on acaba la ciuat i comencen els camps de blat.                                                                      

Fornícules i capelletes de carrer

Visita a un patrimoni omnipresent i mig oblidat

Durant quatre diumenges del mes de juny l'Oficina de Turisme de Vic, ha organitzat una sèrie de visites guiades pels carrers del nucli antic amb una finalitat gairebé, es podria dir, inèdita: conèixer una mostra de les més de setanta capelletes de carrer ubicades en façanes, murs i paraments  d’alguns estatges i finques particulars de la ciutat. Dins de l’activitat proposada, el grup, acompanyat dels guies  de la visita, Xavier Cervera i Joan Arimany, realitza la visita i gaudeix dels comentaris, a peu de capella, d’unes trenta dues mostres d’aquesta manifestació de religiositat popular present sobretot, als carrers del nucli antic.

La visita que comentem i que el GDP, va tenir la sort de poder seguir el passat diumenge dia 24 de juny, de la ma de Joan Arimany, especialista en l’estudi d’aquestes capelles i d’altres manifestacions de religiositat popular,va consistir en un recorregut que es va iniciar al carrer de la Ciutat, amb el comentari sobre les dues primeres capelles de la via: Santa Maria, a la façana dels escultors Puntí i Sant Miquel dels Sants que ocupa l’entrada noble de l’ajuntament. El grup va dirigir-se tot seguit  al carrer de sant Miquel dels Sants, per aturar-se davant la casa natalícia del patró de la ciutat i desembocar posteriorment a la plaça de la Catedral on es va fer esment  i explicació detallada de la ubicació de les antigues estàtues dels patrons i copatrons de Vic a la façana neoclàssica de la Seu. 

 El camí va transcórrer acte seguit pel davant del Museu Episcopal i la font de Santa Maria sota el cloquer, seguint cap al  carrer dels Dolors, pont romànic, antiga torre de Sant Francesc, Portalet i carrer dels Àngels, plaça de la Pietat i carrer de sant Sadurní per travessar l’antic carreró de l'Embrolla, avui de sant Vicenç i entrar a la rambla del Passeig.  Finalment el grup s’atansà, de la ma de Joan Arimany, al carrer de Gurb, amb la visita comentada a la  interessant capella de doble nivell dedicada a Sant Albert i la Mare de Déu del Carme.  La visita es va donar per acabada davant l’escultòrica peça dels dos sants Màrtirs, Llucià i Marcià antics patrons de la ciutat, ubicats a la fornícula de la paret posterior de l'Ajuntament, a l’entrada de la Plaça del Pes. 

Una visita interessant que mostra molts detalls de peces sovint desateses i mig oblidades, però que parlen de la història de la ciutat, dels seus patrons, de les seves creences, orientacions espirituals i devocions. Unes capelletes i fornícules que des del nostre punt de vista, i més enllà de la seva condició d’elements de religiositat popular, paga la pena de mantenir, vetllar i dignificar com a elements del nostre patrimoni artístic i arquitectònic. 

El GDP amb el Dia de la Memòria

CAMPANADES D'HOMENATGE

Una oportunitat única de revifar un element patrimonial oblidat

Aquest diumege a les 7 de la tarda Catalunya sentirà a l'unisò una munió de  campanars d'arreu del país. Més de 170 torres de guaita, de campaneria, fars, obeliscs , gegants de pedra, veu del poble o veu de Déu sovint oblidats, faran de tornaveu a una crida per la llengua, una crida per a honorar Jacint Verdaguer, el nostre poeta per excel.lència i recordar amb  sentiment tots aquells que ens han salvat  la parla. Una oportunitat per "dona corda" i vida a les associacions de campaners, massa poques encara a casa  nostra, però que amb la projecció mediàtica d'aquesta convocatòria, poden sortir reforçades per la difusió de les seves activitats, sovint oblidades sinó menystingudes, pels responsables polítics i gestors culturals.  

Alenar i donar a conèixer les activitats de la  "Confraria de Campaners de Catalunya" que compta amb grups actius a Esparreguera, Cervera, Os de Balaguer, les Borges Blanques i Sant Feliu de Llobregat, pot ser un objectiu ben lloable, paral.lel i no excloent a la crida patriòtica i cultural d'aquesta convocatòria a la que tots ells s'hi han sumat amb il.lusió i un entrega incondicional.

Una oportunitat única, la d'aquesta crida del dia 10 de juny,  per a endinsar-nos i pujar virtualment i realment dalt d'aquestes torres eclesiàstiques i civils, palplantades des de fa segles a la majoria dels nostres pobles i ciutats  i que els donen, amb la seva presència monumental i arquitectònica, un caràcter definit i una identitat.

Emmudits sovint, desconeguts per molts , deixats de banda a voltes degut a la manca de culte o a l'excés de tecnificació que fa innecessaris els tocs manuals amb la  la presència física del guaita o campaner a dalt la torre.  Una realitat que ha propiciat el fet de deixar unes campanes encimbellades i solitàries, sense que ningú les  vetlli, les repari, les tracti i les amoroseixi com a elements vius d'un patrimoni sonor immaterial, que ha acompanyat la vida dels nostres avantpassats. Uns elements sonors, dignes de conservar, recuperar i de donar a conèixer als joves d'avui en tant que valor patrimonial i llegat espiritual per a les generacions futures.

Es per això i des del nostre àmbit, que el GDP dona suport a tot allò que es faci en la direcció de recuperar aquests símbols: els campanars i les campanes, divulgant el seu coneixement i la seva història,  promocionant nous grups de campaners, promovent activitats entorn del campanar i vinculant-los a la festa i a la celebració religiosa i popular. Tot això  des d'un ús respectuós i dins del marc pactista entre l'element civil i l'eclesiàstic que n'ostenta  en molts casos la propietat, a canvi d'un manteniment, incorporació o reparació d'elements  sustentants, jous i campanes, millores en la seguretat i l'accés, polidesa de lloc, treballs de neteja, enllumenat etc.

Tot de cara a fer possible que el campanar, allò tan comú i tant particular alhora, patrimoni monumental i identitari de la pràctica  majoria de pobles, viles i ciutats, deixi de ser el gran desconegut...o el gran oblidat. Toquem les campanes. Fem ben nostre i ben viu el campanar  ¡¡¡


Miquel Cañellas
(secretari-coordinador GDP)

* asociacions de campaners de catalunya *


CAMPANERS DE CERVERA
http://campaners.ecervera.cat/Home/_H4QS29qxa701iTG5_wdA1SQEAaF-O5jRfD8gd1brbCa_EbO9dnLBrg


AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERA 
http://www.amicsdelcampanar.com/

CONFRARIA DE CAMPANERS DE CATALUNYA
http://www.casacota.cat/teranyina?num=1195251399

CAMPANERS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
http://campaners.com/php/textos.php?text=1041

TROBADES DE CAMPANERS A OS DE BALAGUER
http://www.trobadacampaners.com/cat/index2.htm

Dia de la Memòria:Campanades d'Homenatge

Coneguem, protegim i defensem els nostres campanars

Des del Grup de Defensa del Patrimoni (GDP) i durant els transcurs dels quatre anys de la  seva creació, hem seguit a través d’informacions, notícies,  cròniques i crítiques diverses les reformes del cloquer de la parròquia de la Pietat (2008-2009) i la rehabilitació del campanar de la Catedral de Vic. Una rehabilitació, aquesta darrera,  que es va donar per acabada amb  l’acte inaugural que va tenir lloc el proppassat dia 31 de març, dia del Mercat del Ram a Vic, amb l'assistència del President de la Generalitat.

L’avinentesa de posar els nostres interessos i compromisos  com a grup associatiu en la defensa no tan sols del patrimoni monumental i històric en general sinó també i més concretament en el que representa el llegat monumental dels campanars de Vic i la seva conjuntural rehabilitació, ens ha menat involuntàriament  no tan sols a augmentar productivament el nostre interès i sensibilitat per aquests gegants de pedra, sinó també a mantenir i a obrir contactes amb persones i associacions relacionades  amb el món de les campanes i els campanars. No cal dir que aquest fet, força desconegut inicialment per nosaltres, ens ha enriquit a tots.

Es per això que a principis del 2011, encetàvem un contacte amb l’Associació dels  Amics del Campanar d’Esparreguera que ens van visitar en una de les seves sortides corporatives a fi efecte de conèixer alguns racons entranyables de la ciutat de Vic i pujar junts al campanar de la Pietat acabat de rehabilitar amb la restitució de l’antiga coberta barroca de forma cònica i teules vidriades. Pocs mesos després el GDP tornava a ser l’amfitrió del grup d’Esparreguera,  amb una nova visita, en aquesta ocasió al nucli antic de Centelles i l’ascensió posterior  a l‘imponent campanar barroc de la parròquia de Santa Coloma. Una atalaia magnífica des d’on es divisen les restes de l’històric castell de Sant Martí de Centelles, l’altiu Montseny i els cingles de Bertí.

Aquests contactes i visites així com les explicacions tècniques que ens va fer  en Josep Teruel, campaner i president de l’entitat, les podeu veure a través dels vídeos enllaçats que us oferim més endavant.  Al costat d’aquestes filmacions podeu seguir a través del nostre Bloc alguns d’aquests articles signats que fan referència als campanars de Vic, la seva rehabilitació i la seva història així com alguns dels posicionaments del GDP entorn d’aquestes intervencions, no sempre en coincidència  amb els criteris de restauració i rehabilitació dels gestors i responsables de cadascuna de les obres relacionades.

Amb aquesta nota el GDP, a través del Web social  http://www.diadelamemoria.cat/ Campanades d’Homenatge, felicita la singular iniciativa i  s’ajunta a divulgar i enriquir aquest pòsit cultural i patrimonial d’uns “pals de paller”  monumentals de les nostres viles i pobles i que van més enllà del seu significat litúrgic tradicional . Els campanars han estat veu del poble, poder de convocatòria i icona de l’arquitectura tradicional del nostre país i dels països de la nostre àmbit  cultural . Conèixer-los, mantenir-los, utilitzar-los, és un repte i un compromís per al llegat de les futures generacions.

Miquel Cañellas (secretari-cordinador GDP) 

GALERIES DE CAMPANARS A ALBUMS PICASSA:  de miqueldevic

https://picasaweb.google.com/reraelmoli/CampanarsDOsona?feat=directlink

https://picasaweb.google.com/reraelmoli/CampanarsDeVic

https://picasaweb.google.com/reraelmoli/CampanarsDeVic 




* RELACIO D'ARTICLES AL BLOC DEL GDP SOBRE CAMPANES I CAMPANARS

Els campanars protagonistas	http://gdpvic.blogspot.com.es/2012/05/campanars-protagonistes.html	7-05-2012
Els Sants més “campaners” de tots	http://gdpvic.blogspot.com.es/2012/03/els-sants-mes-campaners-de-tots.html	29-03-2012
Espai Oliba i campanar romànic	http://gdpvic.blogspot.com.es/2012/04/catedral-de-vic-espai-oliba-al-mev-i.html	4-04-2012
Obres rehabilitació campanar de la  Catedral	http://gdpvic.blogspot.com.es/2011/08/vic-obres-de-rehabilitacio-del-campanar.html	24-08-2011
Visita al Campanar de Centelles	http://gdpvic.blogspot.com.es/2011/06/centelles-una-visita-ben-aprofitada.html	19-05-2011
Imatges en moviment d’una vista a un campanar	http://gdp.blog.cat/2011/04/10/imatges-en-moviment-d-una-visita-al-campanar/ http://vimeo.com/30488260	10-04-2011
Visita al campanar de la Pietat	http://gdp.blog.cat/2011/03/30/visita-al-campanar-de-la-pietat/ http://vimeo.com/22054239	30-03-2011
Comunicat  GDP sobre el Campanar de la Pietat	http://gdp.blog.cat/2009/09/03/campanar-de-la-pietat-comunicat-final-del-gdp/	3-09-2009
Recta final d’una obra emblemàtica	http://gdp.blog.cat/2009/05/05/la-pietat-recta-final-d-una-obra-esperada/	5-05-2009
Rellotge de Vic. Símbol i patrimoni	http://gdp.blog.cat/2009/01/05/rellotges-p-blics-s-mbol-i-patrimoni/	5-01-2009
La Pietat de Vic: una restauració històrica	http://gdp.blog.cat/2008/10/07/restauracio-campanar-pietat/	7-10-2008

La troballa d'una arqueta al Museu Episcopal

L'arqueta dels sants Màrtirs de Manlleu, té patró i té nous Goigs

Gràcies a uns treballs de documentació sobre les tradicions i les relíquies dels sants, el manlleuenc Joan Arimany va descobrir fa uns mesos que l’arqueta relacionada inicialment amb el culte a sant Antoni de Pàdua i que es troba al Museu Episcopal de Vic, era ni més ni menys que l’antic reliquiari folrat de plata repujada fet al segle XVII en uns taller d’argenteria vigatans, Aquesta arqueta havia contingut anteriorment les relíquies dels sants Màrtirs de Manlleu, fins l'inici de la guerra civil, que van ser sostretes de la llar familiar on les havien custodiat per tal d’evitar-ne el seu saqueig o profanació.

Conferència-exposició sobre la història de l'arqueta dels màrtirs de Manlleu

L’acte de presentació de l’arqueta , amb l’exposició de la troballa i la identificació va tenir lloc el  divendres dia 18 de maig a l’església parroquial  de Santa Maria de  Manlleu i va  comptar amb la col·laboració de Toni Donada, l’artista i dibuixant dels gravats dels Goigs i del mateix  Joan Arimany autor de l’estudi i coordinador dels treballs de recerca i divulgació sobre l'arqueta dels Màrtirs manlleuencs. 

Després de la conferència-exposició que va ser seguida amb molt d’interès per part del públic,  mossèn Josep M. Riba actual director del MEV, va tenir paraules d’agraïment pels autors del treball del que va ressaltar amb èmfasis  l’aportació de Joan Arimany com a investigador i estudiós  de les tradicions populars, en la seva vessant particular dedicada al culte als sants i les seves relíquies. El resultat final després de la investigació, tot i que en l’actualitat les relíquies han desaparegut, no hauria de ser impediment -segons el director del MEV-  per  dedicar a l’arqueta una contemplació conscient des de la vessant històrica, artística, sentimental i espiritual fins i tot. Per això Mn. Riba va fer extensiva la felicitació als manlleuencs al mateix temps que convidava al rector de la parròquia i feligresos  a visitar l’arqueta dels Sants Màrtirs en la seva actual ubicació, localitzada dins la col·lecció de peces d’orfebreria litúrgica del Museu Episcopal de Vic.

Al final de l’acte el cor parroquial de Santa Maria de Manlleu dirigit per Joan Usart va interpretar els nous  Goigs dedicats al "Retrobament  de l’arqueta"  amb música del santquirzenc Josep Capdevila i lletra actualitzada per Nora Vela de l’associació d'Amics dels Goigs.       M.C.




Llegeix més detalls i observa les imatges a la Web
http://devocioteca.blogspot.com.es/

Els campanars protagonistes

Amb la celebració del Dia de la Memòria, un bon grapat de campanars de Catalunya prendran ben aviat  un protagonisme inusual. Des del punt de vista patrimonial, el GDP advoca per fer d’aquesta celebració, més enllà del que els seus organitzadors propugnen i que reproduïm tot seguit amb goig , una ocasió per a descobrir aquest monuments arquitectònics presents en cada vila i poble, reconèixer-los com a part de la nostra cultura i patrimoni i redescobrir el so de les seves campanes. 

Unes campanes que han estat secularment , no tan sols avisadors litúrgics, sinó també eines importants al servei de la població civil en el seu ús habitual per a diverses comeses : apaivagar la tempesta, avisar en cas de foc, atac de tropes, tancament i obertura de les portes de muralla, festes, defuncions, naixements etc. Avui, grups promotors com els Amics del Campanar d'Esparreguera, Campaners de Cervera o la Confraria de Campaners de Catalunya, organitzen  concerts, tocs de festa o visites guiades als seus campanars. Grups implicats des de fa temps com els que citem i que hem conegut són un exemple del que cal fer per no deixar morir d’inanició un element arquitectònic: el campanar,  i uns instruments valuosos: les campanes, presents secularment a la nostra cultura i pal de paller, pel que fa als campanars, que singularitza l’entorn urbanístic i la visual històrica dels nostres pobles, viles i ciutats. El ressorgir de nous grups, que en contacte amb la parròquia del poble assumísin el compromís de mantenir amb cura i endreçat el  campanar i promoguesin des de la seva galeria o terrat, activitats entorn de les campanes i els campaners, seria un bon fruit i un autèntic ressò d'aquesta  celebració. Es un bon moment per a la implicació patrimonial de grups de voluntaris a campaners, per a gaudir novament del nou so que ve d'antic. Qui s'hi apunta ?

EXTRACTE DEL COMUNICAT DE LA COMISSIÓ ORGANITZADORA

A les set de la tarda,(del dia 10 de juny) cal que brandin totes les campanes, en record de tots els que han defensat la llengua catalana - Aquest dia s'escau el 110è aniversari de la mort de Jacint Verdaguer

Volem informar-lo de la nostra intenció de celebrar el “ Dia de la Memòria”

Aquesta idea va néixer d'unes reflexions on es va veure clar que els nostres avantpassats mereixien un reconeixement perceptible arreu del país.

Ens ha semblat que una manera senzilla, popular i emotiva de fer-ho és que en una hora determinada sonin totes les campanes. Això es començarà de fer aquest any 2012 i serà el dia 10 de juny, aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, a les set de la tarda. Seria bo que aquesta iniciativa fos complementada a cada localitat amb iniciatives pròpies. En algunes poblacions (Vic, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Puigcerdà...) hi haurà una coral que cantarà “El cant de la senyera”.

                                                                                         La Comissió

Obriu l'enllaç :     http://www.diadelamemoria.cat/