Pel proper dissabte 4 de juny, els Amics del Campanar d'Esparreguera, amb la col.laboració del Grup de Defensa del Patrimoni organitzen una visita patrimonial al campanar de la parròquia arxiprestal de Santa Coloma de Centelles. La visita guiada, que s'iniciarà davant de l'església les 10 de matí, s'extendrà, després de la pujada a la torre i l'observació comentada de l'antiga màquina del rellotge i del conjunt de campanes, a les capelles del Socós i de Jesús, plaça Major de Centelles i al Portal Nou de la vila, antic accés a la plaça des del pany de muralla.
Per a consultes i inscripcions, volgueu confirmar la vostra assistència a través del correu electrònic dels Amics del Campanar d'Esparreguera, que trobareu a la plana d'entrada de la seva Web. Us hi esperem.
http://www.amicsdelcampanar.com/
Una mica d'història......
EL CAMPANAR DE CENTELLES
Origen del Campanar
El campanar de Centelles, o com se l’anomena en els documents, “torre de les campanes”, és la part més noble i més antiga de l’actual església parroquial.
Fou encarregada pel rector Mn. Josep Bolló i els obrers parroquials Jaume Rovira i Miquel Castell al mestre de cases de Barcelona Miquel Fiter el 1682, any en que també es posà la primera pedra de l’anomenada “capella nova”, actual capella del Santíssim. No sabem quan van començar les obres, però el 1686 el mestre Fiter havia subcontractat l’obra al també mestre de cases Joan Picasso, aquest de Centelles, el qual acabaria l’edifici el 1690 amb l’ajut d’alguns familiars.
Es conserva documentació de pagaments de l’obra fets per la parròquia a en Joan Picasso entre 1686 i 1688, essent obrers parroquials Francesc Rossell i Josep Sors. El 1690, el nou rector Mn. Francesc Estebanell feu el darrer pagament del campanar al mestre d’obres.
El conjunt format pel campanar i la capella nova estava llest el 1692, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual, en la seva visita pastoral, manà treure’n la runa i netejar l’obra.
Estructura i distribució dels espais
El campanar és, juntament amb el portal, un dels elements simbòlics del poble de Centelles. Consta d’un cos inferior de forma prismàtica quadrangular, la base de la qual mesura 7’40 m de costat, i un altre superior de secció octogonal. El pas de la forma quadrangular a l’octogonal es fa mitjançant un conjunt de petxines invertides. L’alçada total del campanar, de 37 m ., el fa un dels més alts d’Osona.
El segon cos de la torre té en el seu tram més alt vuit finestrals, en quatre dels quals hi ha instal·lades les campanes principals. Remata l’edifici un terrat protegit per una balaustrada de gres, als peus de la qual vuit gàrgoles antropomorfes o zoomorfes desguassen l’aigua de la pluja a l’exterior. Una estructura metàl·lica al centre del terrat constitueix el campanar civil, i sosté la campana dels quarts i la de les hores.
L’accés al campanar té lloc des de la banda lateral esquerra de l’església parroquial mitjançant una escala de 8 trams, que dóna també al cor i a les tribunes. Quatre trams d’escala dins del cos inferior de la torre, amb graons de 20 cm . d’alçada, ens permeten accedir al cos octogonal, on dues escales de cargol de pedra, construïdes dintre la gruixudària del mur, ens porten primer al pati de campanes, després a la sala del rellotge i finalment al terrat.
Les Campanes
El campanar de Centelles té un total de sis campanes, quatre a les corresponents finestres del pis superior, que formen el conjunt religiós, i les altre dues ja esmentades, al terrat.
La campana major es troba situada al finestral que dóna al nord, té 95 cm . de diàmetre i es feta a Can Barberí d’Olot. Té una inscripció llatina que diu que es va fer per encàrrec d’Antoni Estebanell el mes de març de 1940, essent rector Mn. Joan Xandri i els padrins, Miquel Pratmarsó i Soler i Teresa de Riera i Bassols. Es diu Teresa de Jesús, Antoni de Pàdua i Miquel dels Sants. Porta un medalló que representa Santa Coloma, patrona de la Vila de Centelles.
La segona, aferrada al finestral de ponent, i de 81 cm . de diàmetre, també és feta a Can Barberí d’Olot al mateix temps que la primera. Fou feta per encàrrec de la família Batlle, essent-ne els padrins en Rodolf Batlle i Enrichs i Enrica Ripoll i Villamur. S’anomena Lluïsa, Elisa i Enrica, i porta un medalló que podria ser de Sant Miquel dels Sants, Miquel Argemir, originari de la Vila.
La tercera, posada al finestral que dóna al SW, té de 40’5 cm. de diàmetre, i porta la següent inscripció: “Mare de Déu dels Dolors, Centelles Any Sant 1974. Dolors Icart, Ramona Senmartí, Maria Puig i Rosa Camps”
Fa uns anys, i amb ocasió de l’automatització dels tocs, fou col·locada al finestral del NW una quarta campana, de la qual no en sabem l’origen.
Al terrat, la campana superior, que és la dels quarts, té 54 cm . de diàmetre i la inferior, que toca les hores, 77 cm . Foren pagades pel municipi i fetes per Joan Dencausse, de Barcelona. A la de sota es llegeix:
“PER A TOT AQUEST TERME MUNICIPAL. PREGAU OH SANTA MARIA MARE DE DEU, CONCEBUDE SENSE PECAT”
Josep Sobrino Garcia
(membre del GDP)
(membre del GDP)
maig de 2011
fonts consultades:
Pladevall, Antoni Centelles. Aproximació a la seva història
Eumo editorial Vic, 1987
(Diversos autors) El campanar de Centelles
Ed. Ajuntament de Centelles, 2006
VOLS VEURE UNA PILA DE CAMPANARS ...?
Els millors d'Osona. Clica l'enllaç i et passejaràs pel "cel" de la nostra comarca.
Amb aquest segon, deixa't bressolar pel sò joiós de les campanes.
I amb aquest tercer enllaç, ens podràs acompanyar a la Visita al Campanar de la Pietat que vam fer el dia 26 de març, després d'un breu recorregut pel nucli antic de Vic. T'hi apuntes?
