VIC- Obres de rehabilitació del campanar de la Catedral

  Des del mes de juny de 2008 i com a conseqüència d’unes pluges reiterades de primavera, el campanar de la catedral de Vic va haver de ser protegit en tot el seu perímetre mitjançant una  amb una tanca a la seva base a fi efecte d’evitar els perills subsegüents ocasionats per la caiguda de petits fragments dels carreus laterals de la façana nord afectada  per problemes d’exfoliació de la pedra.  Finalment i des de finals del mes de juny passat que es pot observar la bastida muntada per dur a terme els treballs de rehabilitació d’aquest cloquer històric de la Catalunya Vella acabat definitivament l’any 1064, pocs anys després de la mort del seu impulsor. 

Catedral i campanar bastits gràcies a la iniciativa del Bisbe Oliba, (971-1046), fill del comte de Cerdanya i germà de Bernat Tallaferro. Un hereu de la nissaga comtal (Oliba) que en el seu  moment renuncià al poder que li tocava per herència per recloure’s a la vida monàstica al monestir de Ripoll, on va esdevenir, al cap de pocs anys, abat i mestre espiritual de monjos. La seva vàlua com a home just, bon governant i pacificador, li valgué el seu trasllat a la seu episcopal de Vic, l’any 1018.

En aquesta seu de Vic es on desplegaria essencialment la seva obra reformadora i de govern com també –i és en aquest punt que ens interessa el personatge-   l’obra constructora que es materialitzaria en l’impuls decisiu del que avui reconeixem com a art romànic d’inspiració llombarda. Oliba deixaria de banda les anteriors construccions de base basilical i creant per a les noves esglésies una línia plana de creu llatina fistonejada d’absis i absidioles orientades al sol de llevant.

A pesar de la valoració estètica, patrimonial, religiosa i fins i tot política que ens mereix l’acció del bisbe Oliba, l’antiga Catedral, amb algunes modificacions introduïdes dins la nau i els claustres entre els segles XV i XVII, desaparegué irremeiablement, juntament amb l’església parroquial de La Rodona a finals del divuit per la dèria neoclàssica de la Il.lustració, tot i les nombroses discussions que en el seu moment l’afer va portar. A banda del campanar, dels temps del romànic sols ens ha arribat la cripta primitiva, redescoberta i rehabilitada ran de les excavacions de postguerra  promogudes pel  romanista i historiador vigatà, Dr. Eduard Junyent  (Vic 1901-1978) .

Del vell cloquer, de vuit plantes i quaranta sis metres d’alçària que en aquests moments pren protagonisme degut a una intervenció necessària, ens en parlava poc temps abans del seu traspàs el mateix Eduard Junyent, amb qualificatius que defineixen el que és i el que representa per al país, i no tan sols per als vigatans, un monument com el que s’està rehabilitant ara mateix ...“ (es tracta) del rei dels cloquers romànics fet construir per Oliba amb major elegància i esveltesa de linies que la obtinguda a Ripoll i a Cuixà i com a model que fou dels cloquers romànics d’importació lombarda” . Es per això que aquesta intervenció en una de les icones més representatives de la ciutat de Vic mereix l'atenció de tots els  qui valoren, la nostra història i el nostre patrimoni. No n'hi ha per menys.

G D P (Vic-Osona)

NOTA DE PREMSA SOBRE LES OBRES DE REHABILITACIÓ

Aquesta setmana ha començat a instal·lar-se la bastida per a les obres de consolidació del campanar de la catedral de Vic, més de tres anys després que s’hi comencessin a observar els primers despreniments de pedres. S'hi invertiran 435.000 euros.

Les obres seran finançades pel programa Romànic Obert, impulsat des de la Fundació La Caixa i el Departament de Cultura.

El projecte, amb un pressupost de 435.000 euros, serà finançat pel programa Romànic Obert, impulsat des de la Fundació La Caixa i el Departament de Cultura. L’actuació “començarà per consolidar la teulada i anirà baixant”, explica Josep M. Riba, delegat de Patrimoni del Bisbat i canonge de la catedral.

També es consolidaran les columnes de les finestres, que pateixen d’exfoliació de la pedra. Es calcula que els treballs s’allargaran fins a finals d’any .      El 9 Nou 17-06-2011



Aspecte general que ofereix el conjunt catedralici  (agost de 2011) amb  la bastida i les arpilleres de protecció de l'obra de rehabilitació que s'està duent a terme al campanar .



UNA PROPOSTA  VIRTUAL DE SOL.LUCIÓ  D'ACABATS FORMALS  

A CURA D'UN PATRIMONIALISTA

RECUPERAR ELS PENDENTS DEL TEULAT I CORONAR DIGNAMENT EL MONUMENT



Dues imatges contrastades del Campanar de la catedral de Vic.- A la imatge de l'esquerra, real, obtinguda fa escassament un any  li  hem contrastat la de la dreta, virtual, amb l'afegitó d'un coronament amb l'esfera el penell i la creu . Objectes simbòlics que li corresponen com a tal  si ens hem d'atendre al costum secular en aquest tipus de monuments religiosos i a les observacions visuals fetes sobre imatges fotogràfiques anteriors. Llegat visual i arquitectònic d'un campanar modificat, en el seu coronament i finestrals escairats superiors, durant els segles del barroc.  La inclinació més acusada del teulat, que hi correspon segons testimonis visuals contrastats, és una aposta arriscada però fidel, que sense estar en el projecte actual, caldria tornar a revisar en paral·lel  a una mimetització amb recobriment de fusta, dels embigats sota teulada encara visibles en ferro des de la darrera intervenció.    (Miquel S. Cañellas- GDP) 



CAMPANAR DE VIC.- Les tres imatges en blanc i negre que us mostrem posen en comparació tres vistes retrospectives del cloquer de Vic. Podem comprovar, a l'esquerra del grup, la inclinació real del teulat a finals del XIX. A la dreta, una imatge recent, retocada fotogràficament, amb la proposta d'adequació dels pendents de la teulada i la reposició del penell amb l'esfera i la creu. La imatge enquadrada inferior correspon al detall del gabial barroc de la campana superior amb el penell i la creu encara en perfecte estat de conservació l'any 1941. Un model a seguir en l'actual rehabilitació d'elements patrimonials a conservar.  ( Miquel S. Cañellas ) 

SOBRE LES CAMPANES I EL CAMPANAR DE LA CATEDRAL DE SANT PERE DE VIC
A LA WEB DELS CAMPANERS DE VALÈNCIA

Miquel Cañellas, secretari i coordinador del GDP,  ens proposa la lectura del seu article  “Barret barroc en Campanar Romànic” publicat en primícia el mes de juliol a la "Revista Vic" on es justifiquen històricament algunes de les modificacions estructurals sofertes pel cloquer de la catedral al llarg dels segles.  Una de les més importants, promoguda pel romanista i historiador Dr.Eduard Junyent entre els anys 1965-1975,  consistí en reforçar-ne l’estructura interna i reobrir els finestrals romànics tapiats durant el segle XV, pel temor a una rèplica del devastador terratrèmol ocorregut l’any1428.  L’article recollit a la Web dels “Campaners de València”,  http://campaners.com/php/poblacio.php?numer=962 permet conèixer pam a pam el campanar de la Catedral de sant  Pere de Vic, la  instal.lació i posició de les campanes, nom data i característiques de cadascuna d’elles i les propostes dels tècnics sobre la seu manteniment, conservació i millora.  Recomanem la seva consulta i la lectura de l'article esmentat per tal de conèixer molt més de les vicissituds i la història del vell cloquer de Vic i les seves campanes.