8 de set. 2012

Vic - Restauració del fanal del Drac


Una obra de  Josep M. Pericas i Ramon Collell "picallimes"


A principis d'estiu el fanal de ferro forjat forjat situat a l’angle de migdia de l’ajuntament vigatà, va ser desmuntat  i dut al taller per tal de recuperar  alguns dels seus elements deteriorats per l’oxidació i el pas del temps. Entre aquest elements, a banda de múltiple perforacions a la planxa embotida que conforma el cos de l’animal fantàstic, s’hi trobava una de les dues potes que sostenien (ajudades per la boca de l’ardit dragó) el fanal de l’enllumenat públic  d’aquest racó emblemàtic a la cantonada que formen els carrers de la Ciutat i el de Sant Miquel dels Sants.

La construcció d’aquest element sumptuari que accentua la vistositat de les cases consistorials, va tenir lloc a principis dels anys trenta del darrer segle. L’element forjat coincídí en el temps amb els quatre dracs alats en posició hieràtica que sostenien sengles llumeneres al voltant d’un únic fust de pedra davant per davant de l’antiga Biblioteca Popular Jaume Balmes estrenada l’any 1931 a l’actual plaça del Bisbe Oliba. Aquell canelobre de quatre braços es va mantenir uns quants  uns anys més en servei, malgrat la desaparició de l’edifici bibliotecari a principis dels anys seixanta, però va ser desmantellat definitivament fa dotze anys, amb el que això representa de pèrdua d’un patrimoni interessant i valuós finiquitat en la coincidència de la intervenció urbanística a la plaça del Bisbe Oliba just a l’inici de l’enderroc de l’antic Museu Episcopal.

Es pot observar a simple vista la pèrdua
d'una de les dues potes del drac
El fanal del Drac després de la seva
restauració i reposició 






















L'obra artesanal d’aquests fanals correspon a l’artesà serraller Ramon Collell (àlies Picallimes) . El disseny anà a càrrec l’arquitecte municipal Josep Maria Pericas, reconegut autor de múltiples construccions modernistes vigatanes i dissenyador afamat d’elements sumptuaris, mobles i monuments importants com els dedicats al poeta Jacint Verdaguer a Folgueroles i el de la cruïlla Diagonal- Passeig de Sant Joan de Barcelona.


El GDP celebra la restauració del fanal de Drac de l’Ajuntament de Vic dut a terme per la regidoria de serveis, tot i que manté el criteri, i més en peces excepcionals i catalogades com aquesta, que caldria fer-ne un seguiment i un manteniment periòdics per tal d’evitar posteriors reparacions o pèrdues irreversibles dels seus elements estructurals i decoratius.

GDP  (Setembre de 2012)





Un Canelobre perdut obra dels mateixos autors

Elements d'un bestiari fantàstic, híbrids entre el drac i el cavallet de mar

El mes de març de 1931 s'inaugurava la Biblioteca Popular Jaume Balmes
a l'actual plaça del Bisbe Oliba. Al davant de l'edifici s'hi emplaçà
l'artístic "Canelobre dels Quatre Dracs" obra de Pericas i Collell 




En la mateixa línia apuntada sobre la preservació i rehabilitació dels fanals monumentals i històrics de la ciutat de Vic, el  GDP lamenta la inopinada desaparició del  "Canelobre dels quatre Dracs"  de la Plaça del Bisbe Oliba.Una peça emblemàtica de gran bellesa monumental i treball artístic produïda pels mateixos autors del fanal de l'ajuntament: Pericas i Collell,  i que va presidir la  visual de la plaça davant de la biblioteca popular primerament i després del Museu, enfilerant-se estèticament a l'ombra del cloquer romànic de la Seu de Vic. El canelobre fou desmantellat l’any 1998, sense cap precaució ni  seguiment tècnic, desoint les veus que reclamaven la seva preservació justificada pel seu caràcter monumental, pel seu valor històric de peça única i la seva elegant presència en aquest lloc durant prop de setanta anys. 













2 de set. 2012

Sant Cebrià de la Mora i la seva rehabilitació

Recuperació i reivindicació d'un indret del Montseny

patrimoni, natura, fe i país 


Sant Cebrià de la Mora, antiga parròquia rural al bell mig del caient  nord del Pla de la Calma i a mig camí entre el Collformic i Tagamananent. Un indret en plena natura,  vessant muntanyenc entre boscos  de roure continental martinenc i camins de terra roja que conflueixen en un petit altiplà  damunt d'un dels vessants bacs sobre la riera de l'Avencó que remoreja fins Aiguafreda, abans no aboca el seu fil d'aigua al Congost. Talaia amb visió perimetral damunt cims tan  llunyans i emblemàtics com el Canigó, Puigmal, Pedraforca i Montserrat.


Un indret fins fa poc força desconegut, per poc transitat, que continuaria en l'oblit i el marciment sinó fos per l'activitat i compromís dels amics de Sant Cebrià que n'han propiciat el coneixement de la seva existència per tal de preservar la memòria històrica , solidificar el conjunt de l'ermita i antiga parròquia, refer els camins i celebrar com a colofó festiu i reivindicatiu, un Aplec anual en la diada festiva del Sant. 

Proper Aplec i inauguració del Pedró
Aquesta festa, trobada i Aplec amb la celebració de la Missa en honor al Sant, serà el proper diumenge dia 16 de setembre al matí. Una diada en la que tindrà lloc com a acte especial la benedicció del nou pedró que els amics de l'ermita han arranjat darrerament al redòs de l'església que presideix aquest magnífic mirador "montsenyenc" , roda de botó visual d'una panoràmica que abasta llunyament des del Canigó fins al Montserrat 


Les imatges que aportem tot seguit són una mostra de la bellesa de l'indret, la fortalesa de l'església romànica encara en peu i dels treballs de restauració i construcció del nou pedró realitzats durant els darrers dies del passat mes d'agost. 






















































La Creu del Pedró de Sant Cebrià ja és apunt  (dissabte dia 8 de Setembre)


El matí del dissabte dia 8 de setembre s'ha col.locat la creu de ferro al nou pedró de la Móra.
El manyà d'Aiguafreda, Isidre Vallbona, de Can Lenci, ha fet aquesta nova creu al seu taller de forja i ell mateix la col·locada damunt del pedró d'obra de pedra rogenca aixecat prèviement pels amics i col.laboradors de la Móra durant les darreres setmanes.

Aquest artista del ferro ja va fer i havia regalat anteriorment del seu propi pecuni, les creus de diversos pedrons d'esglésies del Montseny, com la Castanya, Sant Isidre de la Figuera, Aiguafreda de Dalt, etc, També han sorgit de les seves mans destres diferents làmpades d'artesania en ferro instal.lades en el el seu moment a l'esglésies de St. Cristòfor de la Castanya i d'Aiguafreda de Dalt, essent especialment reconegut popularment per tots aquests treballs  d'embelliment dels nostres racons i monuments històrics com el "forjador del Montseny".  

L'aiguafredenc Isidre Vallbona  també té altres obres seves emplaçades en llocs tan rellevants i especials, com la plaça del santuari de la basílica de la Verge de Montserrat (*)on va obrar el grup de fanals  forjats que encerclen i il.luminen aquell magnífic espai públic, davant de la monumental façana del monestir. Treballs de forja que podeu observar gràcies a les imatges penjades en el seu bloc particular i que us avancem en primícia aquí mateix :      http://isidrevallbona.blogspot.com.es/p/creacions-lampades-de-montserrat.html







Un pedró, no és ni més ni menys que el "Comunidor" de la parròquia.
Des d'aquest lloc exterior es practicaven els conjurs i les oracions 
contra les tempestes. Es tracta d'espais molt comuns, en alguns llocs més 
complerts que en altres on els podem reconèixer per un teulat de quatre 
vessants a mode d'atri destinat tanmateix  a aquesta finalitat.






  Els fanals de la plaça de la basílica de Montserrat 

  una obra de l'artesà-forjador Isidre Vallbona                           






















*Podeu veure més obra de l'autor al seu Blog personal